algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Mal temps per a la pesca

El meu padrí és pescador. I he sortit com ell, aficionat a la pesca i amant de la mar. Però estic trist i a la vegada decepcionat amb el comportament de molta gent envers al medi ambient i a la mar. Ara està de moda el canvi climàtic, però a banda d'aquest problema n'hi ha d'altres també ben preocupants. Com per exemple l'abús dels pescadors «d'ofici». La causa d'aquest problema és la mateixa de sempre: l'abús de l'explotació dels recursos naturals. El mateix problema succeeix amb els bolets, la caça dels tords? Però jo vull parlar ara del tema de la pesca, perquè enguany fa feredat.

Tothom sap que de cada any hi ha menys peix, perquè augmenta la demanda. Però mai n'hi havia hagut tan poc com enguany. N'hi ha alguns que passen de tot o no es volen preocupar per res i ho justifiquen dient que això sempre ha passat. I no diuen mentides, en la natura sempre hi ha hagut cicles. Alguns anys hi ha poc peix, i alguns altres n'hi ha molt. Però de la manera en què ha desaparegut el peix d'un any per a un altre, no és normal.

L'any passat i l'altre, per la tardor hi havia verderols per na Bet i sa mare i enguany no n'hi ha cap ni un. Un dia, dinant amb el padrí, me va explicar que un company seu havia vist pel maig un vaixell de pesca «professional» (ho poso entre comes ja què un professional que estima la seva feina mai faria el que fan aquesta gent) que va tirar una xarxa a les sirvioles que anaven a pondre els ous a la platja. La pesca va ser tan brutal, que només en van sobreviure unes poques.

Això em fa pensar que la gent de cada dia és més inconscient del que fa, o té uns interessos ocults. Jo no he viscut els temps que em conten mon pare i el padrí en què cada vegada que anaven a pescar duien cinc dèntols, quan anaven a cercar esclata-sangs en trobaven ni que fos un plat... I tu pensaràs: "Clar aleshores no hi havia tanta població". És cert. Però també és cert que llavors sabien quan podien pescar cervioles i quan no; quin dia havien d'anar a cercar bolets i quin no... Una prova n'és la pesca de tonyines que es feien a cala Gat l'any 1933. Cada maig venien les tonyines a pondre els ous a la cala. I quan sortien de la cala, ja buides d'ous els pescadors les pescaven.

I és que avui en dia qualsevol necessitat es pot solucionar (sobretot si ha doblers en joc). Maldament ens haguem de carregar tota la pesca de verderols de la tardor. I això importa a tothom, ja que les conseqüències toquen a tothom, des del pescador a la turista a la planxa que li és ben igual si hi ha verderols o no (fins que en vol menjar). Si acabam amb els verderols acabam amb una cadena d'animals. Si no hi ha verderols, no hi ha cervioles i si no hi ha cervioles hi ha grumers a les platges ja que les cervioles no se les mengen. I llavors tan s'emprenya el pescador perquè no hi ha peix, com la «pija playera» perquè no pot nedar a gust. Per tant, tots ens hauríem de preocupar un poc per aquestes coses, ja que al final ens afecten a tots.

I aquí no acaba la història de la pesca dels verderols, perquè si el peix encara el mos haguèssim de menjar nosaltres... Però és que molt del peix que es pesca aquí se'n va cap al Japó. Per això crec que s'ho paga demanar una llei que reguli aquests abusos a la pesca, que és un, entre els molts casos de sobreexplotació dels recursos naturals. Però a part de demanar lleis als polítics, també convendria conscienciar-se què cada cosa a son temps i a l'estiu xigales. «I això és el cuento de sa veritat», i no el mos ha inventat n'Al Gore, ja fa molts d'anys que existeix aquesta dita i és ben hora que l'apliquem.

Bernat Gerard Quetglas Torelló. Classe de socials de 3er ESO C, a l'IES

Marratxí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris