algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

És el turisme, estúpid!

Bill Clinton guanyà, de molt, les eleccions presidencials a Bush pare, que creia que la seva reelecció ja estava feta. Els analistes de la situació posen com a peça cabdal de la victòria de Clinton una sèrie de raons poderoses, s'era enfora, encara, de la màcula que Mònica Lewinsky no dugué a la tintoreria. James Carville, l'estrateg principal de la campanya presidencial, l'any 1992, havia fet penjar un cartell on hi havia tres frases : «1.- Change vs. more of the same. 2.- The economy, stupid. 3.- Don't forget health care» (Canvi versus més del mateix; L'economia, estúpid; No t'oblidis del sistema de salut ). Eren regles mnemotècniques per a construir els discursos del candidat. Clinton va fer tala damunt la recessió econòmica, mentre Bush optava per la política internacional -la caiguda del mur de Berlín, la primera guerra d'Iraq...-; malgrat els índex a favor de Bush, Clinton guanyà. A partir de llavors es sacralitzaren les línies mestres d'aquestes eleccions i la frase -que, en un principi, no duia verb- ha quedat com un clàssic: «És l'economia, estúpid».

Un eslògan que condensa el fet que als electors no els han d'embullar, sinó enviar-los missatges concrets que aconsegueixin arribar a les seves prioritats, i es coneix que les més importants són les seves preocupacions econòmiques, el dia a dia, no les promeses buides o els grans fets de la política internacional.

Però ara ja se n'abusa, tothom en fa un títol amb «l'estúpid» de colofó. «És la desigualtat, estúpid»; «És la corrupció, estúpid»; «És l'euro, estúpid»; «És Iraq, estúpid»; «És el preu, estúpid»; «És la informació, estúpid»; «És la política, estúpid»; «És l'estratègia, estúpid»; «És Internet, estúpid»; «És la secundària, estúpid»; «És el petroli, estúpid»; «És la cultura, estúpid»; «És 'el que sigui', estúpid» i així, ad nauseam, es va repetint l'ús de la fórmula. Com si fent-ne un ús indiscriminat d'aquesta formulació, amb l'afegitó de l'estupidesa, se'n desprengués, per força, que un arriba a definir i a destriar el que és «realment» important, i a més, assegurar-ho amb l'èxit que va beneir Clinton. L'han usada, R. Galli ( «És l'ètica, estúpid»), Noam Chomsky ( «És l'imperialisme, estúpid») o Jenny Dussheck a la revista Nature («És l'ecologia, estúpid»). Ja ho veuen, el que fa la popularitat d'una citació recent: «És el canvi climàtic, estúpid», la podríem enviar amb un doble missatge a Rajoy i al seu cosí.

N'hi ha més. «És la força de treball, estúpid»; «És l'atzar, estúpid»; «És el nacionalisme, estúpid»; «És el somni americà, estúpid»; es fan ja variacions introductòries o modificacions sobre el mateix tema: «(No) és l'economia, estúpid» o «És l'economia (xinesa), estúpid».

En una paraula: «És la incompetència, estúpid».

Servidor li ha agafat com a mania. I això que no estic d'acord amb la defensora del lector, del diari La Vanguardia, que hagué de sortir a demanar excuses ja que un redactor seu havia titulat una de les seves cròniques: «Es el toreo, estúpidos», i alguns dels seus lectors es sentiren ofesos, encara que el diari havia utilitzat la fórmula diverses vegades per a d'altres temes. No fa gaire G. Pontón, l'editor de Crítica, publicava a El País, un article sobre la Fira del llibre de Frankfurt i el seu Homage to Catalonia («' Es la ciencia, estúpido !») sense fer cap referència ni a Clinton, ni a Carville, la qual cosa ja dóna la dimensió que la gent sobreentén d'on ve i en quin sentit s'usa la citació estupiditària.

«I el turisme, estúpid?» Em demanaran vostès. «No l'ha posada al títol de l'article? No cau vostè, també, amb la carrincloneria d'usar-la i malmenar-la, com altres?» Inquirirà un lector espavilat. Què pensaven, que l'article anava de turisme? Idò, no. «Pot ser una estratègia per a subratllar que l'important, la cosa a tenir en compte per damunt qualsevol altre, a Balears, és el turisme?» Idò, tampoc.

És una esca. L'article, com han vist, tracta del malbaratament de l'ús de la forma «És (qualsevol cosa), estúpid!» L'exemple de turisme, era una boutade. Parlar avui en dia de turisme em produeix com a cansament, per a un servidor, és fer un discurs caduc. I hom se sent un poc estúpid, la veritat. Si l'hagués dita en Celestí Alomar, el que fou conseller de turisme en el primer pacte de progrés, encara.

O si l'haguessin bramulada els hotelers antiecotaxistes -«És el turisme, estúpids!»- tendria un sentit absolutament diferent. Però ara... «Parlam el mateix llenguatge, els hotelers que el Govern...» diu el president de la federació hotelera actual, Antoni Horrach. Per remarcar-ho, la consellera de Turisme del Consell Insular de Mallorca, com si repetís mentalment un cartell que el president Antich hagués fet penjar i aprendre a tot el seu govern, ho diu: «Todos hemos madurado y somos conscientes de que el turismo es la más importante industria que tenemos y lo tiene que seguir siendo...» És el discurs únic, referit al turisme. Poc discurs, per una cosa tan important. Però claríssim. No sé si els meus col·legues Eugeni Aguiló i Antoni Riera, coordinadors del nou Llibre blanc del turisme trobaran coses noves a dir, respecte de l'antic, si s'apunten a aquest nou maridatge. És com retornar a la tesi de La fi de la història... de Francis Fukuyama, però en petit, com tot a Mallorca. Se'n recorden? És allò de «s'ha acabat el socialisme polític i les utopies, tot és capitalisme liberal: s'ha acabat la història». «És l'avorriment, estúpid!», sent una veu, gens interior.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris