bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Quatre i quatre no són vuit

La marxanderia política esquematitza cada cop més el discurs, a mesura que la realitat es fa cada vegada més complexa. El discurs, a la vegada, condiciona la pròpia política. Així, de la mateixa manera que la immensa majoria de formacions ja no emeten cap missatge destinat als exclosos de la societat -no voten-, obvia també les qüestions que s'allarguen més enllà dels quatre anys de legislatura. Desgraciadament, les grans qüestions del nostre món no es poden ni plantejar en terminis de quatre anys. En política, quatre i quatre no fan vuit. D'altra banda, no hi ha estratègia que permeti acarar-se als grans temes pendents sense un cost inicial elevat. La qüestió energètica -en el context de la preservació i restauració del medi ambient-, els moviments migratoris, certs vessants de l'estat del benestar: una política racional i a llarg termini no és possible sense uns sacrificis inicials i una labor pedagògica per variar certs hàbits que ara són exercits i percebuts com a signes de fortuna i desenvolupament. El consum ha esdevengut sinònim de riquesa i el luxe símbol de felicitat -el luxe, aquesta trampa sinistra, que deia Josep Pla. Qui gosaria avariar aquesta ficció suïcida? Hi ha carestia de polítics amb la saviesa i el coratge suficients per plantejar a la ciutadania, posem per cas, la necessitat de racionalitzar l'ús del mitjà de transport privat, creant, si és menester, unes normatives severament restrictives. En lloc d'això, continuarem fent autopistes- Sarkozy, perillosament coratjut, ja hi ha renunciat, per cert. No ens hauríem de sentir més pobres o desgraciats si, per exemple, no s'il·luminassin de nit els monuments. A més, vivim en un país amb moltes hores de llum, i els bons monuments, de nit, bateguen amb més intensitat. Si el lector és molt jove, no pot tenir memòria del castell de Bellver bressolat per la llum silenciosa de la lluna. La qüestió és com apagar el llum sense que el ciutadà tengui la sensació de tornar enrere. Ningú no vol assumir els riscos electorals que comporten algunes mesures. Això sí, hem creat uns marcs de retòrica multicolor on feim brillar les millors intencions i on escenificam alguns gestos de penediment pels nostres pecats. Vanitat de vanitats. Però, com més ens torbem a prendre les mesures correctes, les determinacions necessàries, més traumàtiques seran. Ja se n'avendran els governants futurs, pensa el governant d'ara. En les grans qüestions, les feines a curt termini solen agreujar els problemes de l'endemà. Alhora, inevitablement emmalalteixen el sistema, la pròpia democràcia. Però aquesta és, també, una gran qüestió a llarg termini.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris