algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

PP i qualitat de vida

L'entorn és determinant en la conformació de la qualitat de vida de les persones. És clar, l'entorn és una cosa massa gran, és un concepte massa ambigu per emprar-lo amb tan poca cura com servidor ho acab de fer. Dispensin. Hauria d'haver començat per aquí, per dir que, de l'entorn, en fan part també molts d'elements que sovint negligim en reunir els ingredients amb què cuinam la qualitat de vida. Una consciència tranquil·la i confiada, per exemple, ens proporciona assossec, incrementa la qualitat de vida. Si a l'entorn hi habiten persones que no tenen altra curolla més que intoxicar-te amb insídies i maledicència, estàs obligat-da a reciclar i gestionar tota casta de residus ideològics i morals per mirar de mantenir la teva salut cívica. Aquesta feina té un cost en qualitat de vida que podem negociar amb nosaltres mateixos, establint estratègies per minimitzar-ne els efectes. Aplicar-se amb constància a la selecció d'aquests residus, de manera que ignorar-los no equivalgui a estar desinformats, és una tècnica molt aconsellable. Un exemple perquè s'entengui el que vull dir: per saber què és el terrorisme no és menester veure el fetge destrossat d'una víctima, exhibit amb l'objectiu de crear un gran impacte en les nostres consciències. El fetge no afegeix quasi mai intensitat a la informació, i fins i tot pot arribar a causar l'efecte contrari del que se suposa que desitja qui n'emet la imatge: la imatge reiterada del fetge destrossat pot acabar per insensibilitzar-nos, per acostumar-nos a la barbàrie. Quantes imatges ens «impacten» al cap de l'any? Quina relació existeix entre aquest impacte i la magnitud dels fets que l'han proporcionada? En fi, tot això és més vell que anar a peu. Servidor volia venir a dir que, impedint que la imatge del fetge destrossat colpegi la nostra retina, no tendrem menys arguments per a la reflexió sobre el terrorisme i la seva condemna. I guanyarem qualitat de vida. Com la guanyarem, també, fent-nos impermeables a la rutinària, hostil contaminació sonora de l'espai informatiu per part del PP, previsible fins i tot en la seva misèria creixent. Les fites d'aquesta misèria les marca puntualment el mul·là José María Aznar: per l'ajut rebut de Sarkozy en l'alliberament de les hostesses detengudes al Txad, s'ha sentit humiliat com a espanyol: una reacció així, si ens agafa desprevenguts, podria afectar la nostra qualitat de vida. Evitar conèixer les actituds d'Aznar no és desinformar-se activament, sinó protegir-nos contra una contaminació perjudicial per a la salut i ofensiva per als sentits. Sobre l'alliberament de les hostesses, tots podíem saber què diria el PP. Dedicar temps a confirmar-ho és un exercici de masoquisme. Quan diguin alguna cosa que valgui la pena prendre seriosament en consideració, ho sabrem, i tant que ho sabrem. Pel camí que anam, no succeirà per ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris