algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Ciències per al món contemporani

Amb la nova assignatura «Ciències per al món contemporani» el Ministeri d'Educació vol venir a posar remei al dèficit de formació científica que pateixen els estudiants d'humanitats. Es tracta, però, d'una assignatura comuna per a tots, com abans ho eren estrictament les de llengües i literatures, les que propiciaven que els alumnes que després es decantaven exclusivament per les lletres patissin una manca de coneixements en aquests tipus de sabers ara considerada deplorable. A la nova assignatura s'explicaran continguts com l'origen de l'Univers i el món, el paper de la ciència en una vida saludable, la llum de la ciència en el descobriment de l'arrel genètica de la vida, l'ús dels recursos naturals, a més d'altres coneixements relacionats amb l'impuls científic de la nostra societat de la informació. Òbviament tot això està molt bé; ja ens ho adverteix George Steiner, que afirma que tan ignorant és algú que no sap qui és Hamlet o Julià l'Apòstata, com aquell que desconeix les lleis de la termodinàmica. Des de fa molts anys que es va clamant contra l'especialització; segons molts estudiosos això implica una mena de barbàrie, ja que aboca els individus a fer-se saberuts en un determinat camp de treball sent absolutament ignorants d'altres tipus de disciplina i problemàtiques. Això, però, és el que necessita el mercat de treball, cada cop més compartimentat i dividit, i cada dia més complicat de gestionar. Hi ha dues lògiques oposades, una que diu que la formació ha de ser integral i l'altra que demana simples peces eficients i especialitzades, idònies per ocupar una determinada parcel·la amb total capacitat. Conciliar aquestes dues necessitats és el més important a hores d'ara. Cada dia abandonen els estudis més joves, més preocupats per ocupar de seguida un lloc de treball remunerat, encara que sigui de baixa qualificació, que de formar-se íntegrament com a persones. Tal vegada una nova assignatura pugui fer alguna cosa per ampliar els horitzons, encara que les forces que dissolen la necessitat de coneixement són més petites que les que pretenen cohesionar-lo.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris