algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Corol·lari al debat sobre la bandera mallorquina (1907)

La qüestió de la participació del regidor Lluís Martí, amb la seva gairebé famosa senyera, en els actes de la Solidaritat Catalana de la primavera del 1906, encara va tenir un interessant epíleg, ja dins l'any 1907. L'abril d'aquell any, l'Ajuntament de Palma va rebre del seu homònim de Barcelona, una carta que acompanyava un regal per a la ciutat, una luxosa corbata per a la senyera de la capital de Mallorca. El text de la carta deia el següent:

«Este Ayuntamiento en la sesión celebrada el día 11 del pasado mes de octubre acordó entregar á esa Excelentísima Corporación, una corbata para su senyera, como muestra de reconocimiento a la galantería que tuvo con la de Barcelona, haciéndola depositaria de tan preciado símbolo, durante las fiestas de Solidaridad Catalana el mes de mayo del año último, lo cual fue para la representación de esta Ciudad una especial distinción de grande estima. Al dar, pues, esta Presidencia cumplimiento al mencionado acuerdo municipal, se honra en remitir a V.E. la corbata que ha de ser presente testimonio del afecto y simpatía que Barcelona siente por esa Ciudad y por su digna representación, á las cuales se halla íntimamente unida con vínculos indisolubles».

El batle de Palma, el conservador Antoni Rosselló i Cazador, encara que inicialment «no adivinaba la interpretación que debía dar a la referida comunicación», aviat proposà no acceptar l'obsequi i tornar-lo a l'Ajuntament de Barcelona, ja que l'Ajuntament de Palma no tenia aleshores, ni el maig del 1906, cap senyera oficial.

El regidor republicà Francesc Garcia Orell considerà que aquest regal no implicava reconèixer una adhesió del consistori a la Solidaritat Catalana, sinó que es tractava únicament d'una mostra d'agraïment pel telegrama que l'Ajuntament de Palma va enviar al de Barcelona «por los agasajos y atenciones guardadas a la bandera mallorquina». En conseqüència, plantejà un telegrama alternatiu en el qual es posàs de relleu la pluralitat política del consistori i s'agraís la cortesia de l'Ajuntament de Barcelona. Així, proposà el següent telegrama:

«Este ayuntamiento agradece en nombre de la ciudad los honores que se tributen á la senyera de Mallorca donde quiera que se enarbole; con tanto mayor motivo cuanto que en el caso presente las muestras de deferencia y de cariño vienen del Cuerpo municipal que es cabeza de Cataluña, con la que nos unen estrechos lazos».

A continuació, es passà a votació la proposta del batle, que va esser aprovada per 19 vots a favor i 14 en contra. Com ja havia passat el 1906, tots els monàrquics, amb un total de 19 vots, donaren suport a la devolució del regal. A més del batle, Antoni Rosselló Cazador, votaren en aquest sentit Jeroni Castaño, Josep Sampol, Bartomeu Barceló, Joan Sureda Rodríguez, Bartomeu Calafell, Damià Bennàssar, Francesc Pasqual, Miquel Bestard, Lluís Alemany Pujol, Guillem Mas, Francesc Bonnin, Gabriel Fuster, Josep Estela, Pere Canet, Bernat Calvet, Enric Sureda Morera, Antoni Planas i Rafel Juan Roca.

En canvi, rebutjaren aquesta redacció i s'alinearen amb les tesis que havia defensat Francesc Garcia Orell, més proclius a Catalunya, tots els regidors republicans presents, és a dir, Lluís Martí, Josep Fuset, Bernat Obrador, Antoni Juan Miralles, Miquel Trian, Joan Alorda, Miquel Barceló, Jaume Rosselló Escanellas, Antoni Ramis Grauche, Guillem Serra, Ferran Pou Moreno, Joan Alemany Alsina i Antoni Rebassa. Aquest lamentable afer va tenir una certa repercussió a la premsa, tant a Palma, com a Barcelona. Així Gabriel Alomar va publicar en el diari El Poble Català un article en què es desmarcava completament de la decisió de l'Ajuntament de Palma i posava de relleu el seu abrandat catalanisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris