nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Esperant una nova Pentecosta

M'agradaria anar errat, però crec que ja hem avançat prou en la legislatura per adonar-nos que la normalització lingüística no sembla ser una prioritat compartida per tot el govern. La mateixa sensació es percep també en el Consell i a l'Ajuntament de Palma. Des del juliol ençà s'han encadenat diversos fets que ho fan pensar i, a més, les referències a la normalització són absents dels discursos dels màxims representants d'aquestes institucions. Per acabar d'adobar-ho, les partides de Política Lingüística dels pressuposts de l'any que ve disminueixen o es mantenen, molt per davall de les necessitats reals, en els nivells anteriors.

Si només fos en aquest darrer aspecte, podríem creure que la causa és la desastrosa situació que s'han trobat; però, com acabam de dir, altres actuacions, que no depenen de l'economia, també apunten allà mateix. No podem conformar-nos que els ara governants es limitin a alentir el procés destructiu que, en tants d'aspectes, va impulsar el govern anterior. És necessari afanyar-se en la reconstrucció i a posar-hi els recursos que calguin. En situacions tan extremes com la nostra, les actuacions a favor de la normalització lingüística no es poden posposar; com més s'endarrereixin més costoses seran i més difícil assolir-ne els objectius.

Com pot explicar-se que, per exemple, el pressupost que el 2008 el Govern destinarà a Política Lingüística (4,5 milions) sigui inferior en sis punts al de l'any 2003 (4,8 milions)? Si aleshores ja no era suficient per donar resposta a totes les necessitats que hi havia, com deu ser ara? A més, l'augment del cost de les coses de la vida durant aquests anys és superior al 12% i la població de les Balears ha crescut més del 8%. Una simple adaptació del pressupost del 2003 a enguany, hauria de suposar destinar-hi 6 milions d'euros, i encara faria molt curt. D'altra banda, els comportaments lingüístics d'una part dels representants del govern i, sobretot, de l'oposició també necessitarien noves actuacions i inversions que els contrarestassin.

Considerant aquestes dades, és evident que el dèficit d'aquest pressupost supera de molt la diferència entre les dues xifres esmentades. És lògic, per tant, preguntar-nos si la normalització lingüística, segons el nou Govern, és més poc important que fa cinc anys. Vist el panorama, ningú no s'ho deu creure.

Les actuacions de distints membres i àrees del Govern (i d'altres institucions), pel que fa al procés de normalització lingüística, evidencia -com a mínim- cert desconcert, perillós i preocupant, tenint en compte l'estat en què es troba la llengua catalana. Cal que el Govern, conjuntament, estableixi quin és el camí que es vol recórrer durant aquesta legislatura en normalització lingüística i actuar-hi en coherència. Ja ho avançava Sèneca que, quan no sabem a quin port anam, tots els vents ens són adversos. I a la nau de la llengua catalana no li calen vents adversos, sobretot si la mar és brava i, d'entre la tripulació i el passatge, n'hi ha que s'afanyen a fer-la sotsobrar.

Convé recordar que deuen continuar essent vàlides les línies i propostes d'aquell Pla d'actuacions urgents (2001, el «pla de xoc»), que aleshores va tenir el suport de totes les forces polítiques, i, sobretot, les del Pla general que el Consell Social de la Llengua Catalana tenia ben avançat ja el 2003. Però també ho serà, tal com he pogut veure en esborrany, el Full de ruta que elabora l'Obra Cultural Balear; sens dubte, una guia a considerar per les institucions que realment vulguin apostar amb efectivitat per avançar en el procés de normalització lingüística.

Una de les prioritats de la política lingüística és la integració de la població al·lòctona. A més de tot el que hem dit fins ara, si tenim en compte que, durant aquests quatre anys, la població estrangera resident a les Illes Balears ha crescut un 44%, i si no s'incrementa substancialment el pressupost destinat al seu departament i no se'n milloren els recursos de personal, l'única opció que li quedarà a la directora general de Política Lingüística per fer efectiva la integració dels nouvinguts, serà -en comptes de preparar plans d'acollida- invertir-lo en pregàries i ciris a l'Esperit Sant -expert en metodologies d'aprenentatge accelerat d'idiomes- perquè, en una nova Pentecosta, infongui als nouvinguts el do de llengües; entre les quals, el català. Així i tot, més valdria que, a part d'esperar el miracle, el Govern hi posàs les condicions per fer-lo més fàcil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris