muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

El cercle

Els dos-cents litres per metre quadrat que han caigut a Formentera el mes d'octubre han tombat la darrera pols estiuenca dels pinatars. L'illa és ara una explosió de verd que assoleix una estufada intensitat amb el daurat enlluernador que s'hi posa durant la primera hora de llum solar. Senzilla, espectacular bellesa. Per paga, recordaré sempre el dia de Difunts d'enguany: a mitjan tarda vaig agafar la barca cap a Eivissa amb el meu germà en Pep. Allà, havíem quedat amb el poeta, pintor i amic Pep Marí, a la cafeteria Miami de la Via Púnica; on si no? L'última vegada que mos havíem ajuntat tots tres va ser per visitar l'exposició d'Antoni Marí Ribas «Portmany» a Eivissa, l'any passat amb motiu de la celebració de l'Any Portmany. Arrel d'aquell fet i d'una recomanació posterior del mestre Guillem Frontera, el meu germà i jo mos acomboiàrem per adquirir obra del venerat artista eivissenc: vet aquí el motiu del viatge a Eivissa del dia de Difunts. Per prudència i per respecte a la impagable atenció de l'hereu de l'artista, m'estalviaré els detalls d'aquella memorable tarda, remenant i triant les desitjades tintes xineses enmig d'una petita i anecdòtica reunió de marís, però no puc estar-me d'explicar el somni fet realitat: travessar els Freus, de nit, amb quatre obres de «Portmany», en un estat orgiàstic i amb les recomanacions finals quant a l'emmarcació de l'obra del genial dibuixant ben apuntades. El dia que l'obra de «Portmany» pengi d'una paret de ca meua hauré tancat un cercle extàsic iniciat fa trenta d'anys i guardaré un etern record d'agraïment cap als dos pepmarís. Ahir de matí, després de contemplar els «portmanys» en la plenitut lumínica del dia, vaig caminar pel bosc humit, que em va regalar contranatura dues embostes d'espàrrecs i una truita de somni.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris