algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Quan Fornells sols tenia un fanal

Alguna vegada m'he manifestat públicament a favor del dret de Fornells a gaudir d'una plena autonomia municipal. Fa dues setmanes a penes aquesta columna s'hi tornà a comprometre's, arran de la sentència denegatòria emesa pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. No pretenc rebatre els criteris i els resultats jurídics adoptats per tan conspícua instància del poder judicial. Llurs honorables membres entenen de lleis; jo, ni un borrall. En tot cas, el meu domini es mou amb certa agilitat atlètica per viaranys dispars i distints pels quals circulen els tres magistrats que signaven el paper. En tot cas, puc fer-me fort en arguments d'erudició històrica. També puc parapetar-me rere dels meus parers personals, que tot i la seva intrínseca feblesa, són ben meus, de tot punt intransferibles i legítims. O sigui, sempre puc recórrer al dret a fer valer el que hom diu sentir davant un afer o altre, encara que els sentiments corals de cadascú, en realitat, no importin a ningú, ni moguin molins. Si aquesta és l'opinió que mereixen els meus, diríem criteris-sentimentals, ho comprendré de ple, irreprotxablement i modesta.

Fa ara dos dies, els cronistes ens informaven del segon mur ciclop que s'aixeca en tan ardu, inexpugnable afer. El mateix alt tribunal ha denegat per defecte de forma la remissió al Suprem del recurs de cassació presentat per la plataforma prosegregació de Fornells. Ara sembla que només hi queda un únic cartutx legal possible: elevar un recurs de queixa a la instància jeràrquicament suprema en el camí ascendent de la Justícia. No sé que passarà, ni puc ara llençar ridículs brindis al sol amb una opinió -en tot cas, demacrada i buida de fonaments jurídics.

És per açò, perquè som un ignorant judicial, que no voldria que ningú, ara, m'acusés de tirar llenya al foc amb l'efemèride que tenc anotada de fa una pila d'anys en un meu dietari de dades i dates de la història menorquina.

Les circumstàncies, però, han rodat així, i em sembla prou oportú de referir-me a una nota que vaig recollir d'una lectura hemerogràfica del segle XIX. Pertany al 8 de novembre de 1893. Va ser publicada pel diari monàrquic El Bien Público, una de les publicacions medul·lars de la nostra història de la premsa insular (1873-1939). Idò, un bon dia, assegut en una sala serena de l'Ateneu de Maó, vaig topar-me amb aquesta crònica. Copiada a la lletra deia el següent: «En esta de Fornells sigue un abandono cual no se ve en muchas partes, pues estos días de lluvia algunas calles de dicha población son intransitables, principalmente la calle del Mar, pues mejor se puede navegar con embarcaciones que andar a pie, y ya va de mucho tiempo y ninguna autoridad toma ninguna precaución. También debemos recordar que días atrás se encendía un farol, que es el único que hemos visto en el pueblo, que en noches borrascosas era un gran alivio para visitar las embarcaciones, y desearíamos saber [de] dicho farol qué se ha hecho, cuando ya hay tiempo que nos vemos privados de dicha luz, si es que han suprimido el petróleo que consumía, o si el encalado, o si el encargado se ha olvidado de encenderlo».

El testimoni periodístic, més que partir d'una ploma purament periodística, procedia d'un veí d'aquella contrada de tramuntana. Nomia Miquel Pretus Garcia, i s'identificà a si mateix com a guarda-jurat de la finca de Tirant. No entraré, és clar -fora il·legítim i demagog per la meva part-, en cap consideració en paral·lel a les protestes actuals d'un cert abandonament administratiu des Mercadal respecte de Fornells. Però sí que hi cap un ràpid, si voleu, fugaç, esment a una circumstància molt exacta: els pobles millor governats són aquells que compten amb les seves pròpies forces i els seus propis incentius per regir-se. Allò que ens atia directament, només de mans pròpies pot trobar satisfacció real i definitiva.

I no obstant l'anterior: si és ver que la nova llei de la Comunitat Autònoma diu que les poblacions per davall de 6.000 habitants no tenen dret a segregar-se, i com que per al cas de Fornells aquest precepte ha pesat en les consideracions dels magistrats, em permet de demanar solemnement, en ares al respecte a la sagrada història municipal menorquina, que es Mercadal es reagrupi com ho estava originalment. El nucli des Mercadal, per ell mateix, no suma tota la quantitat demandada per la llei. Per tant, per economia i eficàcia, hauríem de reconstituir d'immediat el municipi únic des Mercadal, es Migjorn, Fornells i Ferreries. ¿No us assemblaria condret -de pulcra aplicació de les lleis?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris