nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

El Bloc realista per a les generals

EU-Verds anuncià la setmana passada que rebutjava absolutament la possibilitat de ni tan sols considerar o entrar a negociar una coalició per a les generals a la qual hi sigui present UM. Per la seva part, el PSM -segons la informació de dissabte passat d'aquest diari- considera «poc probable» que es pugui fer l'aliança estrictament nacionalista que oferia Entesa, sobretot perquè des d'UM ni tan sols es preveu valorar l'oferta del PSM de fer «acte de contrició» de passats «pecats» per ser «acceptada» a l'aliança. En tercer lloc, també la setmana passada es coneixia un element tangencial que potencialment pot tenir influència en tot aquest món dels partits minoritaris. A les negociacions internes per veure qui presidirà UM, Miquel Nadal ha pres molt força. A ningú no se li escapa que una UM presidida per Nadal seria força diferent a una amb Miquel Ferrer de màxim responsable. Ja veurem com se salda la disputa interna, però el dubte sobrevingut afecta la futura coalició de minoritaris, en el sentit que les desconfiances que aixeca UM a EU-Verds i PSM se veuen ara reforçades per la possibilitat que sigui presidida per Nadal. Si més no caldrà esperar el congrés nacionalista, del 15 de desembre, per veure cap a on va la cosa. Però és que fins i tot amb una UM presidida per Ferrer però amb un Nadal de vicepresident controlant el 30% dels vots directes del congrés -que és molt- fa difícil imaginar una UM aliada amb el PSM.

Així les coses, la situació relativa en les relacions entre els partits minoritaris ha canviat substancialment en poc temps. Quan Entesa llançà la seva oferta pareixia agafar el PSM de sorpresa. Com si hagués deixat la iniciativa política als seus ex. Però els moviments públics i discrets del partit liderat per Biel Barceló durant les últimes setmanes han capgirat la situació. Per una banda ha desfet el sector més somiador intern -amb el consell de direcció «clandestí» al qual se votà no sortir del Govern per Son Espases- i, per l'altra, ha fet passes que a reserva d'una gran sorpresa pareixen ser complementàries a les que han fet EU i Els Verds per consolidar el Bloc com a coalició electoral de futur, tant per a les generals com, probablement, amb vistes a 2011. Ara porta de bell nou la iniciativa, el PSM, i serà cosa dels més petits entre els petits -UM, ERC i Entesa- decidir què fan. O fer la coalició només nacionalista o mantenir-se (ERC) o integrar-se (Entesa) en el Bloc.

S'està complint així la lògica. El Bloc està obligat a intentar conhortar una part de les seves bases amb declaracions de «prioritats» (no fer Son Espases, no construir en sòl rústic...) que inexorablement sap que ha d'acabar per empassar-se perquè no li queda altre remei, i per compensar és de suposar que el PSOE li permeti alguna treta de pit. Tanmateix els seus dirigents saben que al capdavall les faves són comptades i que res que no sigui mantenir la coalició (coalició estrictament, perquè mai no naixerà la «nova» formació que s'anuncià en el seu dia) és factible. A no ser que se vulgui anar cap a un harakiri molt mono, però del tot inútil. Que no se pot descartar perquè -com sovint s'ha de recordar- la política té coses molt estranyes i tractant-se, com és el cas, d'una formació formada per molt petits partits molt diferents entre si, a vegades els recels i gelosies poden portar a actituds de curta volada, pura tàctica de qui dia passa any empeny i ja ho veurem, amb conseqüències estratègiques catastròfiques, tipus ja està fet. No seria la primera vegada que passa quelcom així entre partits petits i que saben que les respectives ideologies són declinants en el si social. Però en aquesta ocasió pareix que les cúpules del PSM i d'EU-Verds tenen prou sentit comú com per acceptar amb realisme que l'únic que poden fer des del pragmatisme és assumir les respectives condicions. Que en resum és Bloc o res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris