algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Carpe diem, memòria i futur

Hi ha contrasentits que es resolen en els territoris misteriosos de la poesia. La vostra lògica us permetria d'admetre l'existència d'una acadèmia àcrata? És clar que no, però per ventura començaríeu a destriar-hi alguna possibilitat a partir d'una primera dada: és una acadèmia de cuina. Ítem més: és poblera. És acadèmia perquè s'hi explora de manera més o menys metòdica tot un continent de sensacions, les possibilitats dels cinc sentits per posar en comú les experiències de cadascú. El rigor i l'ordre, perfectament compatibles amb la llibertat dels vessants de l'hedonisme, presideixen l'experimentació, la recerca, a partir de la tradició, de la memòria. I s'hi cultiva l'art de la xerrada i del parlar, no tan sols per verbalitzar allò que balla en les papil·les gustatives, sinó com a necessitat, com a compromís plaent: la paraula, rigor i joc alhora, és la matèria primera de l'amistat.

No hi ha estatuts, hi ha un ordre intern, necessari, perquè aquestes coses duen molta de feina, i feina que pot ser empipadora si de la seva programació sorgeixen suspicàcies. Divendres, el cuiners foren Miquel Campaner i Tomeu Fiol. Els comensals poguérem aprendre una primera lliçó: res no es pot fer de qualsevol manera, en tot hi hem d'abocar el major interès. Després vénen les crítiques, el cuina-fòrum, l'enologia... I el país. El país sempre és present en les converses de la gent que sap conversar -sobre cuina o sobre qualsevol qüestió. Aquesta preocupació pel país, pel futur, la desconfiança que inspiren la majoria dels nostres governants, poc preparats políticament, culturalment indigents, sorgits d'un país amb un dèficit d'idees aclaparador... I com ho veus?, ens preguntam els uns als altres. I com vols que ho vegi, si just començar aquest ja mos ha donat... Res, però el país és més important que tot això, haurem d'aprendre a viure desterrant-los del nostres quefers de cada dia. I quin futur ens espera, què trobes? L'acadèmia com a metàfora, és a dir, la recerca, la creativitat a partir de la memòria, la memòria i la invenció del futur incorporades al carpe diem. I xerrar, xerrar i parlar, perquè la cuina és el gran exercici per millorar la qualitat de la nostra reflexió en comú: deu tenir relació amb allò que en solem dir societat civil, aquest territori que no acabam d'ocupar i que, així, deixam a mercè de les classes polítiques i dels seus heralds més sinistres. Res, de vegades cercam on no toca allò que trobarem a la taula i al voltant de la taula. Mel.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris