algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

L'Obra i les obres

Sobre les obres s'han escrit tota casta de sentències ètiques, sobretot en contraposició de les conviccions, és a dir d'allò que en certs àmbits es denomina fe. Aquesta setmana, per cert, hem vist obres de tota casta, fins i tot algunes de sorprenents. Dels ex ningú no n'esperava una reacció d'aquestes característiques, a no ser que s'hagin d'interpretar des de la perspectiva de la síndrome d'abstinència. Allò que més m'ha dolgut, pel component simbòlic sobretot, ha estat la vulgaritat i la baixesa moral de la classe política. Actituds d'aquestes característiques generen, per força, fugues que mai no aporten res de positiu a la ciutadania. Són, entre d'altres coses, indicis de maror i de crisi, sobretot perquè en aquests casos els acusadors acaben asseguts en la banqueta dels acusats. Tomeu Martí, com tots els líders socials, tenen només la culpa que tenen. Sobretot perquè només tenen la culpa de posar lletra i veu a una música que la majoria sabem de memòria. L'Obra, de Martí i nostra, ni cerca ni desitja cap casta de polèmiques, sobretot l'OCB dels darrers anys que ha hagut de batallar contracorrent. Aquesta Obra que treballa, que socialitza i que té projectes, que tradueix en obres una ideologia, que transforma en política allò que la política li nega, és precisament l'Obra que volem. Els darrers anys s'han aconseguit recursos financers, s'han activat mecanismes potents per restaurar el país, sobretot començant per aquelles façanes més castigades per la violència i els temporals provocats per les obres d'aquells que ara s'escandalitzen que l'Obra rebi recursos. No ens consideram tan angelicals ni tan càndids, sabem que ningú juga net del tot, però n'hi ha que juguen més brut que els altres, i aquest no és el cas d'en Tomeu Martí, ni molt menys d'aquells que els donen suport, véngui d'on véngui el finançament. Entre la manca de transparència total de les obres de l'Obra i algunes olors que desprenen les obres d'aquells que cerquen ossos al lleu, preferesc, sense dubtar-ho, l'Obra i Tomeu Martí. Ulls clucs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris