muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

Fred, Tomeu Martí, els pressuposts de la Comunitat, pactes i...

A Son Moix fa fred. Les mans encara em funcionen, però amb un parell de graus manco ja no podrem escriure! Acabam de començar la segona part i el Mallorca ja perd 0-1. Fa dies dèiem que ja hem dut massa ciris a la Sang per agrair les remuntades in extremis del Mallorca. Avui sembla que les coses van per un altre costat i, mentre escric aquestes paraules, acaba de marcar el València el seu segon gol. Al camp hi ha una desfeta i la segona part sembla un pati de col·legi. Una desfeta al camp de futbol i a la política, perquè Déu n'hi do l'espectacle d'aquesta setmana. Resulta que Rosa Estaràs ha criticat els pressupost pel 2008 del Govern de les Illes Balears. Per quin motiu? Per què li sembla que hi ha pocs doblers per turisme? Noooooooooooooooo. Per què troba que s'han de dedicar més pressuposts a Educació? Noooooooooooo. Per què volen més recursos per temes socials? Nooooooooooooooooo. Per què demanen més habitatges de protecció oficial? Nooooooooooooooooooo. Atenció: critiquen els pressuposts perquè diuen que endeuta les Illes Balears. Passen pena pel nostre endeutament! ARA? Ara passen pena? I no n'hi varen passar la legislatura passada, ja coneguda popularment com la legislatura de l'endeutament? El metro, les autopistes, la gestió turística... i, en aquells moments, que passava amb l'endeutament? I el que fila encara més prim és l'exconseller d'Educació Francesc Fiol. Fiol critica que el Govern destini 1'5 milions menys del que és obligat per al 0'7% solidari. És a dir, un dels conseller que més deutes ha deixat ara està inquiet per 1'5 milions d'euros. O tenen poca memòria, o tenen molta de cara. Home, entenc que fer oposició després de governar tants d'anys és difícil, però és que ells tots sols es fiquen en uns saraus espectaculars!

I el que es fica també ens saraus és Tomeu Martí. El problema no és que s'atrevís a parlar al Parlament. El problema és haver anat al Parlament a perdre el temps miserablement. Tomeu aquell dia tenia poques feines, perquè per anar al Parlament a veure els nostres diputats t'ha de sobrar molt el temps. Au, Tomeu, deixa-ho anar i continua treballant pel país a l'OCB. Et retrà molt més que anar a la sala de les Cariàtides.

I mentre faig aquesta reflexió el Mallorca ho intenta, però el 0-2 no es mou al marcador. Com no es mou Esquerra Unida dels seus posicionaments. Aquesta setmana han decidit que no volen participar en una coalició, per a les eleccions al Congrés i al Senat, on hi hagi UM. Bé, independentment que, tal vegada, UM tampoc vulgui anar amb EU, resulta curiós l'acord pres. I és curiós perquè EU ja participa de tres governs amb UM. Si es posen d'acord per governar la nostra terra a partir d'un programa, no es poden posar d'acord per fer un programa per anar a Madrid? Supòs que tenen els seus motius, però no ho entenc. En parlarem perquè d'aquí a les properes eleccions tendrem temps i tema per comentar.

I just ara ha acabat el partit. El 0-2 definitiu ha pujat al marcador i el Mallorca no ha pogut fer allò que feia en els darrers partits, remuntar de manera gloriosa resultats adversos de fins a un zero a dos. No tots els dies podem tenir tanta de sort i els confiats van a l'infern. El Mallorca sembla massa confiat i, si bé és superior a molts d'equips, ha de jugar cada partit com si fos el primer de la temporada. Avui (ahir per vostès) el Mallorca ho ha intentat fort ferm, però sense gens d'ordre ni concert. Ha fallat l'estructura, la formació, les jugades... Ha fallat quasi tot. Llàstima i sort. Llàstima haver trencat la línia que l'equip du des de començament de temporada. Sort que la bona línia duta fins avui ens permet poder perdre aquest o altres partits perquè tenim «coixí» suficient, però alerta. Alerta perquè no ens podem relaxar i la línia d'ascens pot tornar línia de descens.

I fins aquí hem arribat. Aquesta setmana dos partits, un empat i un zero. Esperem que el futur sigui molt més positiu, que Tomeu no perdi el temps al Parlament, que els que critiquen el deute pensin amb el que haurem de pagar durant els propers vint anys gràcies a ells, que els pactes i les declaracions siguin assenyades, i que tots siguem més feliços. Salut!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris