algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Ens ho podem permetre

Em sembla terrible que qualcú mori per la voluntat del seu assassí. És terrible que s'assassinàs capellans i monges pel simple fet de pertànyer a una organització que oferia coartada ideològica als enemics dels assassins. Però no ho és més que que s'assassinàs milers de militants, conscients o circumstancials, dels sindicats i dels partits que oferien suport al govern legalment establert. I succeí, hi ha milers de testimonis que ens recorden històries d'obrers assassinats pel simple fet de pertànyer a un sindicat sense més responsabilitat que pagar les quotes. Milers de morts per militar en una organització sense haver destacat com a dirigents ni haver tengut responsabilitat. Per això, diuen i no som qui per dubtar-ho, han beatificat un caramull de membres d'una organització plenament identificada amb un dels bàndols de la contesa. Probablement, molts d'ells eren simples militants que hi ingressaren per fugir de la fam d'una societat amb nul·la permeabilitat social que els condemnava a la ignorància. Segur. Com també ho és, perquè hi ha documentació a balquena que ho testifica, que d'altres participaven activament, des de les trones i els confessionaris, en la política antirepublicana. Era motiu per ser passats per les armes? És evident que no i s'entén que els seus, l'església nacionalcatolicista, els honori ara talment han fet al llarg de quaranta anys de participació activa en la repressió franquista. L'estrany o, més ben dit, l'imperdonable és que a aquestes altures del segle XXI els bisbes que mobilitzen recursos humans i econòmics importants per celebrar el reconeixement de les seves víctimes ens neguin el dret a fer el mateix amb les nostres, moltes de les quals ho varen ser per una gens caritativa complicitat entre els assassins i els capellans que les denunciaren.

Avesats a l'exclusiva de la raó, qualifiquen els seus homenatges com a justs i els altres com a producte de la revenja. Per sort, una majoria de la població viu d'esquena a les directrius de «justícia parcial» dels bisbes que pretenen decidir, fins i tot, el contingut i sentit de les lleis. Per desgràcia, ara com en el 36, es fa difícil discernir la cúpula de l'església catòlica de l'opció política aïllada que no agrada al 63% dels votants. Cal recordar que no sempre ha estat així ni és així en tots els països. Malgrat el Vaticà, com a institució, no dubta a quin costat han d'estar els seus i no és a Vallecas, precisament. Com deia despús-ahir Lluís Foix a La Vanguardia: «Ha estat un espectacle lamentable que una democràcia es pot permetre sense que s'enfonsi el sistema». Ell es referia a la teoria de la conspiració que tant s'ha alimentat des de l'emissora dels «caritatius» bisbes però, mira per on, també serveix íntegrament per a definir tot l'enrenou polític que ells generen i que tengué, en la beatificació de diumenge passat, un dels seus capítols que millor el defineixen. Noltros ens ho podem permetre i, de fet, ho permetem fins i tot en escreix, si recordam penosos capítols de finançament. Sembla que ells, per la ràbia que apliquen des dels seus mitjans, no.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris