algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
12°

Una mica de pàtria

Està vist que no hi ha manera de lliurar-se del folklorisme patriòtic, bé sigui per propi sentiment, o bé per probabilitats electoralistes... La qüestió és que, de tant en tant, convé muntar-la amb el veïnat del sud. Supòs que en aquestes alçades de legislatura i, sobretot, davant l'epitafi conservador d'«España se rompe», a Zapatero no li ha quedat més remei que contraatacar amb una bona dosi d'Espanya i, ja que tots som espanyols, per què no enviar els reis, que per això estan, a les nostres possessions en el continent africà. La idea està molt en la línia Z, políticament correcta, els reis i la pàtria, estic per plorar de l'emoció... Després d'això, podem condemnar Ibarretxe, fer sortir els tancs pel País Basc i vaticinar el foc etern per a tots aquells que es diguin Josep Lluís, aquí, en els territoris d'ultramar i a la Xina. Quatre jugades patriòtiques més i una altra sentència, d'aquestes d'escarni per al PP, i la cosa el 9 de març pot ser que els surti bé.

Vist així, i sols en determinats moments, sembla que darrere Zapatero hi ha un equip que pensa una mica i no un parc de bombers. Supòs que a qualcú de la part de l'equip que pensa se li ha ocorregut que amb la visita a Ceuta i Melilla es poden apuntar dos punts: un per aconseguir que el rei faci per un dia el que li correspon, de cap d'Estat i, l'altre, per deixar clar a tothom que Espanya arriba al continent veïnat.

Els que ja teníem clares les fronteres, una visita com aquesta ens produeix certa vergonya d'altri. Que dues ciutats nord-africanes siguin espanyoles no té gens de sentit, com tampoc ho tendria, vist l'exemple del Sàhara, retornar-les sense condicions al Marroc. El tema és lleig, però si hi afegim la visita dels Borbons i la utilització politicopatriòtica de la pantomima, s'acaba convertint en el segon episodi de «Pàtria, cabra i pandereta»; el primer va ser «Perejil». Mentre arriba la novel·la, haurem de conformar-nos amb els entremesos de la brega entre el Borbó i el seu «cosí marroquí». Tranquil, Majestat, vós més que ningú ja sabeu que això sol passar a les millors famílies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris