Entre els registres nous d'interpretació global que la ciutadania ha incorporat durant els darrers temps, indubtablement el principi de l'existència d'una conjura s'està consolidant com el més sedimentat a l'Estat espanyol. Tota teoria, i aquesta no n'és una excepció, du associada una hipòtesi i una conclusió de caràcter empíric, demostrable i demostrada de manera rigorosa. És el cas concret de totes aquells argumentaris que s'han fet servir des de la Revolució Francesa fins als nostres dies, generalment per introduir components d'interpretació ideològica. En la majoria dels casos, aquesta teoria apareix en l'imaginari contrarevolucionari. És a dir, es construeix per part d'aquells que treballen per dirigir el discurs i transformar-lo en acció política. Acebes i Zaplana, contra el que molts imaginen, no tenen tant de nivell per esser enginyers del principi del complot. Un i altre són, únicament, la veu i la cara dels actors que es fan servir per emboirar una realitat social i política que, sinó, es decantaria excessivament a favor de la democràcia i la participació ciutadana. Sense la teoria de la conspiració per ventura tindríem un sistema excessivament liberal i demòcrata, nítidament antifeixista i antitotalitari, obert i generós amb la diversitat personal i col·lectiva. Carjdin inspirà la seva teoria en allò del «veure, jutjar i actuar». Primer veure, constatar, observar, descriure i enfocar la realitat, tal com és, amb el supòsit que aquesta no es mantingui permanentment amenaçada pels gasos tòxics i, en conseqüència, intoxicada. El judici i l'acció són una conseqüència d'allò que es pot captar amb l'angle de visió, i aquest punt de mira passa sovint pels mitjans i les estratègies dels mitjans. Us recoman la lectura d'una columna, titulada «La mirada», de Toni Vall, dedicada a «Miralles» que apareixia en l'edició de divendres del diari Avui. Sense la tensió de la conspiració hi hauria democràcia, és a dir, la possibilitat que la ciutadania tingués autonomia per decidir. Davant aquesta possibilitat és necessari alimentar la por i la inseguretat, amb veritats elaborades en les pasteres de la mentida.