muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Calo... què?

En un món cada pic més globalitzat, la tradició, com tantes altres coses, deixa de tenir sentit. Així, fer matances, els Reis d'Orient, els foguerons i els dimonis de Sant Antoni, celebrar el sant... són fets tradicionals, costums heretats dels nostres pares. No és tampoc un costum arrelat, encara que ho paregui, celebrar l'aniversari dels fills.Tampoc no ha estat mai nostre posar l'arbre de Nadal o penjar pares noels a finestres i balcons: a Mallorca sempre s'havia fet el betlem.

Des de fa alguns anys, durant la vetlada del 31 d'octubre, podem veure pels carrers nins i nines disfressats d'éssers tenebrosos. Surten al vespre i van de casa en casa demanant caramels, doblers o qualsevol altra recompensa. És el Halloween, costum originari dels països anglosaxons que el gran poder econòmic, polític i cultural americà ha introduït també a casa nostra, igual que el Dia dels Enamorats i el Pare Noel.

Els més grans -i no tan grans- no entenem el motiu de tal celebració, per ventura no sabem ni pronunciar-ne el nom. Som conscients que s'ha introduït fa poc, això sí; que se celebra de cada vegada més, que ja rep el suport de les institucions i dels grans poders fàctics. La consideram una mena d'allau perillosa impossible de frenar.

De cada vegada som més diferents de com érem, ens aferram ulls clucs a qualsevol cosa que véngui de fora amb l'excusa de la modernitat. Així, potser en un futur no gaire llunyà, per Nadal penjarem a la xemeneia de ca nostra un parell de calces farcides de dolços i fruita; o el 4 de juliol celebrarem el Dia de la Independència (dels Estats Units, que ningú no es malpensi!); o... Qui ho sap.

Joan Llull Vives. Sant Llorenç des Cardassar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris