algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Una nova política lingüística per a la cohesió social

Tot just acabam d'encetar un nou cicle polític, un cicle que pretenem llarg i sobretot fructífer, un cicle en què a la força s'ha de notar una reorientació ferma, decidida i valenta del quefer polític en general. En el nostre cas, i parl en nom de l'equip que encapçal, ens interessa posar unes bases sòlides de gestió que donin resposta a la presència de multitud de llengües en un territori relativament petit, d'acord amb el país que volem.

La nostra llengua ha de ser l'emblema, el referent, d'una cultura i d'un país. Serà, per tant, la llengua catalana l'objecte de la nostra feina, concretament el redreçament del català pel que fa a l'ús, per tal que deixi de ser una llengua privada i esdevengui pública, en el sentit més ampli de la paraula.

Ara bé, som ben conscients que la política en matèria lingüística que volem dur a terme exigeix l'exercici d'una acció social, sense la qual no aconseguirem els nostres objectius, d'entre els quals assenyalam com a prioritari dotar la llengua catalana del prestigi que li manca dins el conjunt de llengües que hi conviuen. Perquè això sigui possible, hem de conèixer a fons com funciona la societat i hem d'assegurar-nos que els seus membres (tant els nouvinguts com, i sobretot, els autòctons) prenguem consciència de la utilitat de saber català i arribem a usar-lo sense reserves, amb total normalitat, en un context plurilingüe en què la llengua de referència per als immigrants sigui el català, perquè hem de saber de bon començament que aquesta serà la llengua d'escolarització i de culturització dels nostres fills, perquè és la llengua històrica, perquè, en definitiva, és la llengua d'integració social. Les conseqüències d'haver assolit un ús lingüístic normalitzat en tots els àmbits es concretaran en dos aspectes: el de la convivència i la cohesió social, i el de la formació i la qualificació professional.

Des de la Direcció General de Política Lingüística estam desplegant una sèrie de projectes que abasten tots els àmbits de la societat i que es materialitzaran en petites accions, però significatives, gràcies a les quals el català s'anirà introduint progressivament en el comerç i la restauració, la sanitat, els mitjans de comunicació, el lleure, l'Administració, l'àmbit judicial i, per descomptat, en l'àmbit de les relacions socials quotidianes.

Perquè la nostra feina doni els fruits que esperam, convocarem el Consell Social de la Llengua Catalana. Aquesta mesa reuneix sectors d'ampli espectre social implicats en el procés de normalització de la llengua. També es durà a terme la renovació de la Comissió Consultiva d'Avaluació del Català i l'adaptació dels títols que expedeix al sistema de certificació de coneixements de llengua de l'associació ALTE, dins el Marc Europeu Comú de Referència. Evidentment és una prioritat d'aquesta direcció general revisar, avaluar i rectificar el marc legal d'homologacions de títols de català. En aquest sentit, estam davant un dels aspectes més delicats, ja que darrerament ha estat un reclam electoralista encobert darrere missatges demagògics.

Amb motiu de la commemoració de l'Any Europeu de les Llengües, durant el 2008, la Direcció General de Política Lingüística està dissenyant una campanya d'abast institucional que incideixi en tres aspectes: el de la difusió, el de l'edició i el de la formació. Pretenem que sigui una campanya transcendent, que es vegi, es noti i se senti pertot arreu, dotada econòmicament, i que es concretarà en accions diverses, amb la voluntat de col·laborar amb les diferents cases regionals, ONG i associacions d'immigrants, com també, evidentment, amb altres conselleries i els ajuntaments.

A hores d'ara, ja hem començat negociacions amb les entitats i les institucions pertinents per augmentar la presència del cinema en català en l'àmbit comercial i escolar. A més, no podem desaprofitar l'oportunitat històrica de tenir a l'abast mitjans de comunicació públics, per la qual cosa insistirem en la promoció del català a través d'ells.

Així mateix, prepararem un paquet de subvencions per promocionar les actuacions de normalització lingüística en àmbits com el de les administracions, el de la premsa, l'àmbit formatiu del sector laboral o el de la imatge i la publicitat.

Pel que fa a mesures concretes aplicables en el sector comercial, aquesta Direcció General desenvoluparà un programa de formació per al personal laboral que garanteixi una atenció adequada al client i que millori la qualitat de les empreses del sector. Per això tenim la intenció d'establir un pla de formació que abasti no només la població en edat escolar -amb mesures de reforç extraescolar per a l'alumnat-, sinó que permeti també la integració lingüística de la població adulta -amb especial esment en la formació del sector comercial i productiu. Organitzarem cursos de llengua catalana amb diversos nivells d'especialització, assequibles per a tots els àmbits comercials, basats en una metodologia comunicativa i de caire eminentment pràctic, sempre en coordinació amb les associacions del sector, les regidories de comerç dels ajuntaments, els consells insulars i les respectives conselleries. Altrament, convé no oblidar la importància de la formació del professorat que impartirà aquest ensenyament. Per tant, serà necessari garantir-ne l'especialització docent en l'acolliment lingüístic i cultural i dotar-lo de materials didàctics actualitzats i adequats. A més, cal difondre l'oferta formativa i dels recursos d'autoaprenentatge de llengua catalana per estimular l'accés directe de la població.

En conclusió, la Direcció General de Política Lingüística es proposa com a objectiu principal difondre i acostar la llengua catalana a tota la societat i garantir-ne un ús normalitzat en tots els àmbits. Per tant, intentarem estendre una visió positiva de la llengua catalana, com a instrument d'integració i de cohesió social. Caldrà reforçar la consciència lingüística dels autòctons, com a mesura efectiva per poder usar el català amb normalitat en un context plurilingüe. Només llavors la llengua catalana serà concebuda com l'element democratitzador que permetrà una convivència respectuosa i el coneixement de la cultura i les llengües d'altres pobles que viuen a les Illes Balears. Això comporta evitar l'extensió dels prejudicis lingüístics i de qualsevol controvèrsia envers la llengua catalana, cosa que sol tenir com a conseqüència la interferència dels seus àmbits d'ús.

Sabem que el camí que hem de recórrer és llarg i delicat. Sapigueu, però, que hi estam treballant amb il·lusió, convençuts que aquest camí, que comença costerut, s'anirà aplanant a poc a poc.

Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern balear

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris