algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Amb l'essa de socialista

Cap de les mesures urbanístiques que un govern pugui prendre poden deixar content tothom. Les més proteccionistes que legislà el PP foren la causa, segons la majoria d'analistes i el mateix partit, de la pèrdua de les eleccions el 1999 perquè molestaren una part del seu electorat sense aconseguir ni un sol vot dels altres. Ara, després de la decisió del govern Antich sobre Son Espases i les que s'apunten respecte a la possibilitat d'alçar habitatge de protecció oficial o a preu taxat en sòl rústic de les àrees de creixement previstes en el Pla Territorial, sembla que una part de l'electorat esquerrà tampoc no quedarà content. Però governar és decidir i prendre decisions segons un objectiu col·lectivament acceptat per aquells que donen la majoria al govern. Confés que som el primer sorprès per la iniciativa que aquests dies s'ha apuntat sense definir del tot. Però, també, em preocupa profundament que, segons dades oficials de l'agost passat, la quantitat de préstecs hipotecaris concedits davallà un 23% mentre s'incrementava el capital mitjà de les operacions en un 17%. No cal ser un primera espasa de l'economia per entendre el que aquestes xifres signifiquen: l'habitatge només és accessible a les capes més altes de la població i una quantitat cada vegada més gran de conciutadans nostres no poden accedir-hi.

Aleshores, què ha de fer un govern que, majoritàriament, du la "S" de socialista en les seves sigles? Segons uns, els que tenen més opinió publicada, qualsevol cosa manco consumir més territori. Segons altres, deixar de consumir territori per als rics, per a urbanitzacions selectes i extensives com s'ha fet els darrers anys, i passar a fer-ho per als més dèbils amb totes les precaucions possibles. Ambdues postures són presents i conviuen en el centreesquerra governant i amb les bases electorals que el suporten. A favor dels primers hi ha dades escandaloses d'habitatges buits. Dels segons, que ara, quan les condicions financeres frenen la voracitat dels promotors i perillen llocs de treball en quantitat preocupant, és el moment de provocar un pacte de les institucions amb les promotores per activar el mercat d'HPO i de preu taxat acostant-lo als que ara no hi poden accedir. Aquesta sembla l'opció del president Antich i del seu conseller Carbonero, que la volen conduir a la vegada que promouen la rehabilitació (acció que ja feren a l'anterior legislatura progressista) i millorar les condicions per al lloguer (acció molt limitada perquè molts dels habitatges buits no ho són per manca de confiança en el mercat de lloguer, sinó per hàbits inversors arrelats en la població). És un atac greu de realisme que els pot sortir molt malament si no es fa ràpidament i amb eficàcia. I així i tot: n'hi haurà molts que seguiran demanant mesures per posar els habitatges buits en el mercat. Sí, però, quines? Vull dir, quines més de les previstes (garanties per als propietaris, promptitud en la justícia, fiscalitat favorable) i que, tanmateix, no provoquen més que una resposta minoritària entre els propietaris. Alguns proposaran penalitzacions fiscals, tal com proposà Gallardón a Madrid o el govern Montilla a Catalunya, i aixecaren una polseguera que impedí el debat raonable. Aquí, per polseguera, ja ens basta la que aixequen els xantatgistes tractors...

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris