algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Pell Fina

Es diu que és conve-nient que les perso-nes que es volen de-dicar a l'activitat política passin per la gestió municipal. Els ajuntaments, com ja sabem, són les administracions més properes, i els ciutadans sempre veuen els governs municipals com a responsables de la bona marxa d'una ciutat, independentment de les competències que puguin tenir sobre una o altra matèria.

Per utilitzar un símil futbolístic, podríem dir que els jutges de línia són els regidors o regidores, i els àrbitres són els diputats. Els que tenen els espectadors -moltes vegades inquiets, molests i a punt de botar al terreny de joc-just darrere el clotell són els regidors. Els que tenen el públic ben enfora i pràcticament només els arriba algun esquitx són els diputats.

En aquest sentit, i a partir del que va passar l'altre dia al Parlament de les Illes Balears, es veu que els senyors diputats i les senyores diputades no estan acostumats als plens municipals, on els ciutadans arriben amb pancartes, on criden, on increpen, on amenacen, on la Policia municipal ha de vetlar per tal que la cosa no vagi a més, etc. A més, a un ple municipal els regidors han d'aguantar i no es poden dirigir al públic.

Al Parlament són més senyors. Els diputats cobren més i són més intocables. No consenten que ningú alci la veu.

Ara bé, ells sí que es poden dirigir al públic. La prova va ser aquesta setmana amb el «sí senyor» en veu alta de Tomeu Martí. Els diputats del PP s'hi afuaren i cometeren el mateix error que Martí, però multiplicat per deu en base a la superior responsabilitat i coneixement que tenen respecte al reglament de la Cambra.

Tot plegat va ser trist, però el capítol més trist el protagonitzaren alguns periodistes que, als diaris del dia següent, (des)informaren tot explicant allò que no havia passat. Visca la independència informativa!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris