algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

És impossible

Ahir es va impartir justícia. Fer justícia, en la majoria de casos penals, és un impossible perquè no hi ha manera de restituir allò que es perdé ni de compensar les víctimes. S'aplica la llei, la societat es protegeix dels criminals recloent-los a la presó i, en la mesura del possible, es gratifica les víctimes perquè no se les pot restituir. Per tant, ahir s'impartí justícia en un cas complicat i es va fer amb totes les garanties que ens mereixem els ciutadans, amb independència de la nostra culpabilitat. Fer justícia amb 192 innocents morts sobre la taula és impossible, com ho és deixar complides les expectatives de tots els interessats. Però no és l'única cosa impossible: en aquest país absurd n'hi ha que han venut diaris, incrementat audiències, creat associacions a mida de les seves necessitats o mantengut la moral d'un partit desallotjat del poder sobtadament sobre els cadàvers de 192 persones i ara no poden confessar la seva fellonia, és impossible. Però si encara la seva autèntica raó hagués estat incrementar el compte de resultats, el compte particular de personatges sense ofici ni benefici o no perdre la cohesió d'un partit sacsejat, les debilitats humanes podrien ser, si no perdonades, almanco, enteses. No, no hi ha debilitats humanes al darrere de la ignomínia de mentir i de sembrar el dubte sobre la professionalitat de cossos de seguretat i cos judicial. No, només hi ha un atac metòdic a la convivència amb la finalitat d'eliminar i criminalitzar l'adversari polític.

Ara s'aferraran al que no diu la sentència. S'han jutjat fets demostrats, no teories. La investigació policial, molt més completa, ràpida i eficaç que en la de l'11S, per exemple, ha arribat fins allà on s'ha pogut, especialment limitada pel suïcidi dels principals implicats, segons ha quedat palès en el judici. Però els emputadors demanaran l'impossible i grataran en les llacunes que una investigació tan complexa té. El tribunal no les ha amagades, en elles basa algunes condemnes que poden semblar suaus i absolucions inesperades. Tampoc és la darrera paraula. Els condemnats tenen dret a cercar en la sentència detalls que els puguin afavorir en el recurs. Les acusacions, també. Però res del que pugui passar farà justícia a les víctimes ni ens compensarà per tantes mentides com hem sentides i sentirem. El judici deixà clara l'autoria islamista i no trobà cap vincle amb ETA. La sentència ho afirma sense poder precisar qui en va ser el responsable principal. Tampoc no ho reflecteixen la majoria de sentències sobre casos de terrorisme i ningú no s'ha escabellat mai per això. Però ja ho vareu poder sentir ahir: qui aspira a ser president, el senyor Rajoy, ens recordà aquesta mancança i alimentà el dubte fantasmagòric. Ell, el digitat per déu pare Aznar, no podia contradir l'evangeli del totpoderós amb la seva epístola sobre les muntanyes llunyanes i els deserts remots. Mai no assimilaran que, en contra dels seus interessos, la societat espanyola és, majoritàriament, massa madura per creure llegendes conspiratives o per refugiar-se en la revenja sense cercar la justícia. La justícia es farà quan les urnes els demostrin que no varen ser les bombes les que els desallotjaren del poder, sinó la seva reiteració en la mentida.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris