algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Un desig ardent d'entrar en combat

La setmana passada, a la recepció monolingüe que l'Honorable Antich va oferir a Jorge Lorenzo (Giorgio per als del seu entorn), els moteros que el custodiaren des de Son Sant Joan fins al Consolat de Mar aprofitaren que tot eren bones cares per a reclamar un circuit per a fer curses a les autoritats. Entre els vociferants no hi havia Biel Company, el líder d'Asaja. Però és evident que la seva veu se suma al cor de manera entusiàstica. Company té unes ganes de no dir de posar el motor en marxa. Encara que no és el de la moto, que no sé si en té, sinó el del tractor. Heus ací que tot i que el govern no ha tingut temps d'ésser culpable de cap mala anyada, ell ja amenaça Antich de treure els tractors al carrer. D'aquí se'n desprèn la urgència del circuit. Si Biel Company vol donar gas, que s'esbravi a un tros de carretera solitària i que no provoqui embossos de circulació en el Passeig Marítim. Perquè és tan cert que aquesta legislatura hi haurà tractorada com que el dia de Pasqua cau en diumenge. Company és baralladís. I prefereix una bona brega amb l'esquerra que un paner d'esclata-sangs de Mossa. És una actitud, la seva, que necessita mà de psicòleg. Acabo d'afirmar que és baralladís de mena. No és ben cert. En el tracte corrent, és educat, amable, intel·ligent. Tanmateix, quan té l'esquerra per contrincant es transforma de cap a peus. El seu comportament n'és el millor exemple. Encara no ha demanat audiència a l'Honorable per a expressar-li el malestar infinit que amb cent dies han acumulat els militants d'Asaja i ja l'amenaça de clavar-li dues galtades si el troba enmig del carrer. O amb una tractorada, que ve a ésser el mateix. Malauradament aquest desig ardent d'entrar en combat sol afectar més d'un alt càrrec de la dreta. Del 27-M ençà, no ha passat dia que Miquel Ramis no anunciés, amb veu tronant, l'apocalipsi. Darrerament no piula. I és natural. El metge el deu haver enviat a fer gàrgares. Conseqüència probable d'un càstig tan continuat a les cordes vocals? La gargamella fotuda i un caramel d'eucaliptus rere l'altre. Jaume Font i Madame Rosa l'han rellevat. I no és que ens facin perdre la son perquè també acabaran els menuts -encara que Madame Rosa, sobretot, no en porta camí-, sinó perquè mostren el llautó d'una manera clamorosa. Jaume Font acaba de denunciar que Antich manté converses amb constructors per tal d'aixecar vint-i-un mil habitatges a sòl rústic. És cert? Per res del món m'atreviria a negar-ho; però pensant en la forma d'actuar dels conservadors, Font pot aplicar-se la màxima del porc que diu orellut a l'ase. Amb un agreujant en contra seva. Els vint-i-un mil habitatges d'Antich seran, cas de construir-se, de protecció oficial. En canvi, si el Partit Popular disposés de sòl rústic per fer i desfer a la seva conveniència, el dedicaria a urbanitzacions de luxe o a grans superfícies. De tota manera, ningú de la dreta com Madame Rosa per a embullar la troca. Després de discutir-se amb els batlles pel tema de les banderes a la façana i de fer perdre el temps al Parlament pretenent que s'aprovés una reprovació als que cremen fotografies dels Borbons, denuncia la ingerència d'ERC en els assumptes de les Illes Balears i acusa Carod de colonialista. Per l'amor de Déu, Madame, si ERC n'ha tingut prou amb una plaça de bomber per a sentir-se satisfeta! Si no ho he dit, ho dic ara: aquesta dreta no té remei.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris