algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Cinc anys després

No hi havia grans pretensions de cap casta. No hi ha hagut cap llibret que l'encerti plenament, però la línia a seguir i els objectius eren clars des d'un principi. Dins l'embalum de la postmodernitat, només hi havia un únic objectiu i aquest s'ha acomplert i amb escreix.

El senyor Salvador Cardús, en el seu recent estudi, ho confirma, els joves baixen el consum de productes culturals en català, aquest consum no baixa, ho fa espectacularment entre els més joves, els són molt llunyans, no els arriben gens. L'escriptor Vicenç Villatoro, en la presentació de Pell Negra a Barcelona l'any 2003, confessava que els seus fills escoltaven més Estopa que cap altra cosa i que això era fruit de la mancança d'obres, en el terreny musical i literari, que arribassin de debò al jovent o en poc temps el català seria per a una elit. Deia en aquella ocasió que aquesta primera novel·la trencava amb això. El temps li ha donat la raó. S'han passat els mil exemplars venuts de forma neta, sense paranys ni altres fórmules. Mil venuts a les Illes, car al Principat no hi ha arribat en condicions. Aquest autobombo només serveix per a confirmar-vos que no és res de l'altre món i que servidor, també, ja ho sabia. No és trencadora de debò, ni és l'obra de cap autor consolidat, però ha arribat al públic adult més jove, fins i tot lluitant contra els més sinistres elements. Primer el van recomanar i en poc temps retirar pel contingut, en un centre concret. A l'enretirar-lo, el boca a boca dels joves i la seva prohibició en potencià la venda. Més tard, un institut de Ciutat el va posar com a lectura a nois i noies d'entre 16 i 19 anys. Des que servidor començà aquest camí interminable d'aprenentatge quan era nen, res no ha sigut tan motivador com l'ample dossier que aquests em feren arribar després de la seva lectura de P.N. Les seves crítiques i comentaris, un incentiu més potent que qualsevol altra cosa. Aquí en teniu un tast del que us dic: «Un poc complicada d'entendre, sempre està pegant bots. Jo no la recomanaria perquè la trob difícil i no m'agraden les novel·les que no segueixen un fil», Daniel. «No el recomanaria mai. És fàcil d'entendre perquè conta dues històries paral·leles. M'ha agradat més la de na Loni i en Blai, l'altra està parlant d'un tema i de sobte comença a dir coses d'una al·lota...», Franco. «M'ha agradat, és molt original, per ajuntar històries i per un final tan confús. Sí, la recomanaria», Iasmin. «En general m'ha agradat. M'ha recordat la típica pel·lícula americana de fugitius. La recoman a un públic adult», Daniel. «És una novel·la difícil. Jo la recomanaria encara que en un principi et poses una mica nerviosa perquè et sembla que no entens res però després pots anar cercant les teves pròpies hipòtesis. M'agrada perquè no és un llibre fàcil ni comú. Per això el recoman», Elionor. «Amb el vocabulari que utilitza aconsegueix acostar més la novel·la al lector. M'ha semblat bastant innovador el fet de construir la trama de l'obra, ja que no és un argument gens propi de la literatura catalana, sinó que és més semblant a una novel·la americana», Berta. «El personatge està ben descrit, de vegades ens vol transmetre la idea que una vegada que surt del treball torna a ser qui era abans, amb tota la seva indumentària, els texans, les botes, etc. Tot això no em pareix apropiat que a la segona història solament es dediquin a beure i a viure d'aquesta manera. Podrien ser un poc més intel·lectuals», Andrés. «L'autor descriu una època successora d'una dictadura. Els protagonistes són gent lliure, volen una vida sense complicacions, per això fan el que volen. Els personatges dels anys 80, podríem dir que són semblants als de la nostra vida actual: n'hi ha molts que fan el mateix», Verónica. «M'ha agradat molt i m'ha desagradat en alguns aspectes. La història autobiogràfica en general m'ha agradat, ja que m'ha ensenyat una part que no conec i quan veig pel carrer joves com els que ell relata em fan por sols pel seu aspecte. El que més m'ha agradat és la realitat que contenen les dues històries, no hi ha res fantasiós. Sí que la recomanaria, ja que mostra un món on ningú és hipòcrita, amb altres tipus de sentiments. També per més que conti que beuen cervesa i altres tipus de drogues, d'una manera molt especial et fa veure que no n'has de prendre mai, i sempre és bo que et recalquin aquestes coses», Susanna. «No m'ha agradat molt però em va impressionar quan la vaig començar a llegir. Al principi no entenia res per les dues històries, després ja vaig entendre la tècnica. És diferent a les que sempre ens han obligat a llegir, i està bé que hagin canviat. És bastant interessant, l'autor ha fet un bon treball», Míriam.

Moltes gràcies. (continuarà).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris