muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Plorar

Un bon escriptor i millor amic ha dit, i ha escrit, que és veritat que Déu va estar set dies per fer el món, però el primer dia ja féu coses. Durant aquests mesos, des que es va formar el nou govern, només hem sentit plorar. Que si això és un desastre, que si no hi ha doblers, que si no podrem fer res amb els deutes que ens han deixat, que si aquest país no pot anar endavant així...

Conec i reconec totes les dificultats amb les quals es troba un govern, però alerta. Alerta perquè els ciutadans volen governs resolutius, no dificultatius. Els ciutadans -i aquesta és una valoració subjectiva-volen governs que diguin que malgrat les dificultats anirem endavant, millorarem les infraestructures, farem el possible per augmentar la qualitat de vida, etc. Els ciutadans volen governs que redueixin la incertesa i donin seguretat. Pus de plorar, doncs, i més presentar propostes i accions concretes i executables. A molta de gent també li costa arribar a final de mes, però no queda plorant a casa, ans al contrari, fa tot el possible per fer retre els doblers, per arribar a acords amb els bancs, o per cercar-se la vida.

Generar aquesta empenta i seguretat és fonamental. L'altre dia vaig sentir el president Antich que parlava, a un mitjà de comunicació, de la gestió de la tempesta. Antich deia: «jo crec que hem fet el que tocava, jo crec que la directora d'emergències ha estat al seu lloc...» Què punyetes, «jo crec!» Un president no creu; un president està segur. La resposta que lleva incerteses seria simplement: «Hem fet tot el que tocava i la directora d'emergències ha estat en al seu lloc». Se-gu-re-tat i manca d'incertesa és el que hem de menester, sobretot si són paraules que vénen del primer ciutadà de les Illes Balears i d'aquells que ens ha de governar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris