algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Al Cèsar el que és del Cèsar

Sóc dels que creuen que amb la unió es fa la força. Per tant també crec que el Bloc, com a força política en les passades eleccions, ha segut fonamental per arraconar o si més no per aturar el desgavell tant social com cultural que el PP duia a terme. Que el Bloc no ho fa tan bé com molts voldrien, pot ser. Que dins el Bloc hi ha diferents tendències polítiques i culturals, bé. Però també és cert que no n'hi ha més que dins el PSIB-PSOE, o que dins el PP, és per això que em costa d'entendre que hi pugui haver gent que posi en dubte la coalició del Bloc i en canvi no es digui res dels dos partits majoritaris. Sembla que els dolents siguin els nacionalistes, oblidant que tant el PP com el PSOE també en són, de nacionalistes (espanyols, que és pitjor). Per tant, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, com va dir un que ja és mort.

Tot això m'ho ha fet recordar, llegint el DdB el passat diumenge dia 21 d'octubre, un article d'en Miquel Payeras on es demana si el Bloc se suïcidarà. Bé, jo no sé, efectivament, si el Bloc se suïcidarà o no, per tant, puc estar d'acord amb algunes de les raons que el periodista afirma, d'això ell en sap més que jo, però amb el que ell va equivocat, suposo que per desconeixença, és quan diu que «és coneguda per tothom l'evidència que Barcelona imposà l'entrada al Bloc de la delegació insular (d'ERC) després que aquest es passés sis mesos criticant-lo». I això no és cert. Si fos així com diu el periodista, ho seria i punt. Res a dir. Els partits estatals que hi ha al nostre país també reben ordres de la seua seu central i ningú en diu res. Per què? Per què a uns sí i als altres no. Tinc la sospita que als partits nacionals (catalans) se'ls passa pel sedàs estret, i als partits estatals (espanyols) pel sedàs més ample. Potser em direu que això no és cert, i esteu en el vostre dret, però en tinc la sospita, què voleu que vos digui.

Però bé, a lo que anava. He dit que no és cert que Barcelona imposés l'entrada d'Esquerra al Bloc, i com que pràcticament ho vaig viure quasi bé en primera persona, vos explicaré fil per randa com va anar la cosa: De tots és sabut que quan es formà el Bloc, ara fa just un any, el PSM va fer una oferta (crec que ridícula) a la direcció d'ERC-illes amb l'objectiu d'ajuntar esforços per a les eleccions autonòmiques. En una assemblea, ERC-illes va reunir els afiliats per exposar els fets i aquests, en votació i per majoria, decidiren (vist lo poc -quasi bé nul- que el PSM oferia) de no entrar a formar part del Bloc. Que a Barcelona els interessava que ERC-illes entrés a formar part del Bloc? Potser, i què? Tanmateix, si les bases del partit, a les illes, votaren no, era no. I no s'hi hagués entrat, digués el que digués Barcelona, que no va dir res, que quedi clar. I així es va fer saber al PSM. I doncs, per què s'hi va entrar? us demanareu. Molt senzill. Després del no d'Esquerra Republicana al PSM, que tots recordareu, una persona de Ciutat, creient que l'única manera de vèncer el PP i treure'l del Govern balear era ajuntant forces, que ha militat als dos partits i que és amic tant d'en Biel Barceló com d'en Joan Lladó, va parlar amb ells per separat i els proposà de reunir-se i de tornar-ne a parlar seriosament, amb generositat i amistat, pel bé del país. I així va ser, com no podia ser d'altra manera, que després d'un grapat de xerrades els dos polítics es posaren d'acord i acceptaren de consultar-ho als seus partits. Només després que les bases d'ERC-illes, en votació i per una gran majoria, donés el sí, es decidí d'entrar al Bloc. I això és tot. Per tant no és cert que Barcelona imposés l'entrada al Bloc. Que els dirigents de Barcelona ho desitjaven, potser. Que ho volien, també. I què? Tanmateix, si la gent d'Esquerra a les Illes hagués votat no, hauria estat no. Tan mal d'entendre és això? En fi, al Cèsar el que és del Cèsar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris