nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Llibres sobre llibres

Tots els que formam part d'alguna secta per a iniciats ens consideram d'alguna manera uns privilegiats. Mantenim la convicció que feim part d'una civilització escollida, separada i protegida en relació a la resta de la humanitat coneguda. Els afiliats a la societat de col·leccionistes de llibres inútils, minoritaris i pensats per esser conservats en el formol de les biblioteques, també som ésser reals. Ens agraden els llibres sobre llibres, sobre coses, sobre històries, sobre arguments que no interessen gairebé a ningú. D'això ni tan sols en podem parlar en les nostres sessions formals que mantenim amb els membres de la nostra lògia. No està ben vist que l'autor es vanagloriï de la seva obra, si tanmateix ha manifestat mantenir la convicció i la fe que allò més important és haver-la produïda a l'obra, al marge del posible interès per a la col·lectivitat. De fet, dilluns, vaig passar la tarda amb un d'aquests llibres, sense autor, destinat només a ser consultat d'amagat. El m'havia regalat un director de biblioteca, secretament, amb la condició que el guardés i el custodiés com una icona, perquè el llibre en qüestió només era un catàleg de treballs, de manuscrits, d'obres inèdites. Una obra que contenia centenars de referències d'altres obres, que també tenen desenes de referències d'època. Ja m'enteneu, coses que no interessen a ningú, perquè només han estat pensades per donar un bri de felicitat a algun lector foll. El llibre parla d'autors. I de treballs. De feina feta per una gent que un moment de la seva vida imaginà que dedicar-se a investigar, a estudiar, a escriure els convertia en persones, en adults. Amb aquesta convicció produïren treballs que concursaren i obtingueren premis, però ningú mai no els llegí perquè no van ser publicats. Els autors, tanmateix, mai no es frustraren perquè mai no pensaren en la vanitat de l'escriptura, sinó en la pedagogia de l'esforç i la dedicació anònima. M'agraden els llibres quan t'ajuden a descobrir persones que hi posaren el seu nom sense imaginar que ningú mai no el llegiria. En aquella Biblioteca dilluns no hi havia ningú. Una persona, un lector sol, probablement hauria romput la màgia del silenci d'aquells llibres que parlen de llibres, de persones i de coses que mai no han estat importants per a ningú i sembla que basin el seu èxit en el silenci, en la pau de les biblioteques.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris