cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Llengua: 1 euro al mes

La petició de l'Obra Cultural Balear perquè dediqui dotze milions d'euros anuals en defensa del català està carregada de raó i de lògica. L'Obra no demana cap impossible, simplement que per al departament de Política Lingüística es trobi l'equivalent a un euro al mes per cada resident a l'Arxipèlag. En realitat, és el mínim. Per sota d'aquesta xifra ja entram dins el terreny de les penúries per poder defensar el valor més preuat de l'Estatut: la llengua pròpia, amenaçada per la pressió constant del castellà i per les allaus migratòries dels darrers anys. La pervivència del català a les Balears és una qüestió d'emergència. Això ho sap molt bé el president Antich, que ja el 2003 anuncià que posaria en marxa un pla de xoc en defensa de la llengua. Després vingueren quatre anys de Govern del PP durant els quals les accions en matèria lingüística foren mínimes. És ben hora que la Direcció General de Política Lingüística assoleixi el protagonisme i el dinamisme que es mereix dins la maquinària del Govern. És ben hora que obtengui el suport pressupostari suficient per fer efectiva aquesta tasca, amb tota seguretat la més difícil de l'administració autonòmica. No és gens senzill convèncer milers i milers de ciutadans que aprenguin un nou idioma, per molt que sigui el propi de la terra on han decidit viure. L'autèntica arma de Política Lingüística és el poder de convicció que pugui desenvolupar. Es poden posar en marxa campanyes publicitàries i accions de discriminació positiva a favor del català, però això servirà de poc si no s'escampa estima i capacitat de fer entendre que un poble cohesionat és el principal aval de supervivència per a tots. I per això fan falta molts de recursos i suports.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris