nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El centreesquerra i el brumir electoral

Fa temps que els partits diuen que es preparen per afrontar les properes eleccions generals. Ara ja ho exterioritzen. Se senten els motors com brumeixen. El PP amb la seva proposta de conferència política, de pactar com gestionar el seu futur a les Illes, incloent-hi la possibilitat d'una derrota. El cap pensant del PSOE desfullant qui serà el proper candidat o candidata, o sigui, la margarida. La resta, PSM, EU i UM, sospesen fer un bloc nacionalista, sobre el qual, per alguns analistes polítics dels mitjans de comunicació, no s'acaba de veure el matrimoni. Serà difícil d'emparellar UM i EU, per moltes renúncies públiques que es demanin.

Si hom analitza els resultats de les generals, la clau és l'abstenció; sobretot, pel centreesquerra. Una participació baixa la pot deixar contra les cordes. Si parlem d'esquerra, aquella que, encara avui, engloba les tres opcions tradicionals, l'oblit dels seus votants a passar pel col·legi electoral els afecta a tots; potser no per igual, però, si fa no fa. I si finalment es realitzés l'operació d'un tribloc, no és gaire difícil de preveure que el resultat de l'opció no serà una suma aritmètica. A poca gent quadraria el maridatge permanent d'un Nadal amb un Grosske, per exemple; des de la major consideració sobre ambdues persones.

I què pot fer el centreesquerra per aconseguir mobilitzar el seu electorat. Sospesar els candidats i presentar els més mediàtics, està molt bé. Però, serà suficient? Aconseguiran els cartells electorals d'una circumscripció que els seus electors es concentrin a les urnes?

Lamentablement, l'experiència no ajuda a corroborar aquesta hipòtesi. Més bé, el contrari. Aquesta causa-efecte, candidat per les Illes i participació, fins avui, ha estat prou dèbil. Per això, la preocupació del centreesquerra, més que de persones, hauria de ser una altra: de connexió social. La sintonia amb l'electorat i que aquest se sentís il·lusionat, convindria que fos la màxima prioritat. Obrir-se a la societat, a les diferents inquietuds que s'organitzen i pretenen millorar el seu entorn i futur, incorporar les seves propostes i anhels. I l'època de pressuposts, per cert, és excel·lent.

Els electors, nosaltres, tampoc no som persones que ens deixem manipular amb la facilitat que es creuen alguns. Si hom està disgustat, no vota. I si està content i veu expectatives, ho fa. Òbviament, d'avui al proper mes de març poden passar moltes coses; i, en aquest sentit, la política és imprevisible. Però, tampoc no ho és tant. Al cap i a la fi, qui sembra, sòl recollir; i qui crida el mal temps, se sol mullar.

Valentí Valenciano, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris