nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Els hackers i la llibertat d'expressió

Diu Paul Graham, en el seu llibre Hackers and painters que els primers, els hackers, estan obsessionats per la llibertat d'expressió, com demostra -per exemple- que Slashdot tingui una secció dedicada a aquest tema, al bell mig de tota la resta dedicades a temes tecnològics. Slashdot és un dels primers agregadors de notícies tecnològiques que ha existit i que ha estat seguit per Digg i, aquí, per Meneame, dedicat aquest darrer a l'agregació per part dels usuaris de tota casta de notícies. Tot plegat, els dos últims, i per situar-ho en context, vénen a ser dos dels exemples més significatius de l'anomenada Web 2.0. Graham diu que els hackers -els mestres d'aixa

informàtics- tenen la llibertat d'expressió tan gelosa perquè, essencialment, són innovadors i que «la innovació i l'heretgia són pràcticament la mateixa cosa».

Tanmateix, Graham no acaba de ser gaire original amb aquesta afirmació, ja que només vendria a ser un cas particular d'una afirmació molt més general, llarga i contundent de George Bernard Shaw qui va dir, si fa no fa, que «totes les censures tenen com a objectiu prevenir que ningú no pugui desafiar les concepcions o les institucions existents. Qualsevol casta de progrés comença amb un desafiament a les concepcions instal·lades, i és executada suplantant les institucions existents. Per consegüent, la primera condició per tal que el progrés sigui possible, és la supressió de qualsevol forma de censura. Comptat i debatut, això és el millor que es pot dir contra la censura, sigui quina sigui la seva forma». I si és contra la censura, òbviament és a favor de la llibertat d'expressió. Però potser va ser Voltaire un dels primers que va fer una definició concisa i contundent de la llibertat d'expressió. Ho va fer amb la coneguda -i no sempre ben citada- frase «no estic d'acord amb el que heu de dir, però defensaré fins a la mort el vostre dret a dir-ho». Ja em perdonaran que no em gasti gaire en exaltar els valors que aquesta frase posen de manifest, però si em cal insistir en el fet que defensa -sobre tot- el que ha de defensar, és a dir, la llibertat d'expressió per als altres, començant pels oponents i, així, tenir garantida la de tothom, inclosa la seva. Durant temps havia vist aquesta cita atribuïda a Sir Winston Churchill, qui va dir moltes coses interessants, però no aquesta o, si més no, no és original seva.

Tanmateix devem a Churchill una altra dita que també serveix avui: «el coratge és la primera de les qualitats humanes perquè és la que garanteix les altres». I, tot sovint, cal molt de coratge per a denunciar atemptats contra la llibertat d'expressió.

Però si la llibertat, en general, i la d'expressió en particular, és important en tots els ordres de la vida, on resulta essencial, és a l'àmbit acadèmic i això ho va dir molt bé un jutge del tribunal suprem dels Estats Units, de nom William Orville Douglas, el qual va assegurar que «l'aspecte més important de la llibertat d'expressió és la llibertat per aprendre. Tota l'educació és un diàleg continuat, amb qüestions i respostes sobre qualsevol problema a l'horitzó. Aquesta és l'essència de la llibertat acadèmica». Sigui dit de passada, certament no deixa de sorprendre que una afirmació com aquesta vingui d'un jutge i no d'un acadèmic. Va ser encara un altre jutge nord-americà, Potter Stewart, qui va sentenciar que «la censura reflecteix la manca de confiança que una societat té en ella mateixa». I aquí podem canviar societat per institució o el que convingui segons el cas.

La cerca i posterior buidatge de totes aquestes reflexions sobre la llibertat d'expressió, per si algú encara no ho havia endevinat, va començar tan aviat com em va arribar la notícia del tancament d'un blog personal forçat per una institució de per aquí. No hi fa res sigui quina sigui la institució, ni la persona o persones involucrades, si fa el que té d'atemptat a la llibertat d'expressió i el silenci amb el qual ha passat o, més ben dit, el poc rebombori que hi ha hagut al respecte. La qual cosa dóna encara més valor, si és que és possible, a la darrera de les cites d'avui, a causa de George Washington, de qui diuen que va assegurar que: «si la llibertat d'expressió és eliminada, aleshores muts i en silenci podem ser conduïts, com ovelles, a l'escorxador». No serà perquè no ens ho tinguin ben advertit des de ja fa molta d'estona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris