nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

La guardiola

És un padrí. I avui ha fet allò que fan molts de padrins i que els omple d'orgull. Ha agafat el netet de la mà i ha aconseguit que l'acompanyés a l'entitat bancària de la seva confiança. Pel camí li ha explicat que continuaria posant-li monedes a la guardiola de llauna, amb forma de Mikey Mause, que el menut acostuma tenir a la tauleta de nit, però que a partir d'ara, i aprofitant les festivitats més entranyables -l'aniversari, l'onomàstica, els Reis, Nadal- també li'n posaria a una altra guardiola que, fins que fos major, li custodiaria el senyor que els saluda amablement des de l'altra part del taulell. El padrí retrocedeix seixanta anys amb el pensament. I recorda que la seva guardiola tenia forma de porquet i era de fang. Va aconseguir omplir-la. Per això la va estavellar contra el trespol de la cuina i les pessetes i les monedes menudes s'escamparen arreu, amb un renou de cascavell. Què en vols fer?, li va demanar el padrí. Comprar-me un cavallet de cartró, va respondre. Va esclafir a riure, el padrí, i agafant-lo de la maneta el va acompanyar a comprar el cavall, i tot seguit entraren a una caixa i en sortir, ell ja era titular d'una llibreta d'estalvis. Què en faria amb els menuts que em tornen en comprar tabac, si tu ja no tens el porquet?, li va dir el padrí. I ell ho va considerar una reflexió coherent. Si ja no tenia el porquet, aquells senyors, encorbatats i amb un bigoti com aquell militar amb cara de peça de formatge que estava retratat a totes les aules de l'escola, li guardarien els cèntims que aniria arreplegant d'ací i d'allà. D'aquesta manera va comprendre la cultura de l'estalvi. D'infant, els padrins o els pares vetllaven pel seu futur i únicament Déu sap amb quins sacrificis aconseguien retirar una part mínima de la mesada per a ingressar-la-hi en compte. Eren els anys quaranta i cinquanta, temps de misèria. Tanmateix, a mesura que creixia, va oblidar-se'n, del raconet. Moriren els padrins, moriren els pares. Tragèdies inevitables, perquè el temps s'escola amb tossudesa cap al no-res. D'adult va cancel·lar la llibreta. No hi havia gairebé saldo, únicament ferralla. A tot estirar, li serviria per a comprar-se un jersei o unes sabates. Però aquells diners tenien ànima, d'això n'estava convençut, perquè eren la darrera besada dels que l'havien estimat tant. Més endavant, recuperaria un cert costum d'estalviar. Tal com actualment està organitzada la vida, els bancs s'han convertit en mediadors de mil coses. D'avals, d'hipoteques, de pagament de factures, de cobrament de nòmines, d'inversions i de tantes altres operacions que faciliten el funcionament correcte d'una societat. D'altra banda, les entitats bancàries sovint s'impliquen en projectes culturals o cívics, cosa que fa que s'estableixi una certa complicitat entre aquestes i els clients. A posta, ara que sent parlar de les dificultats que tenen els joves per a aconseguir una feina estable o per a accedir a un habitatge digne, el padrí ha pensat que el seu amic, el banc, podria tutelar els minsos estalvis que ha anat arreplegant fins que el nét en pugui disposar. Quan ha abandonat l'oficina amb el petit de la mà, ha comprès l'orgull de l'altre padrí, el seu, sortint plegats del banc i per què, ell, en serva un record tan viu. Ha deixat el nét a l'escola tot recordant-li que a la sortida l'esperaria a la porta. I tal com han acordat, l'espera. Però amb els ulls baixos, confús. Temps enrere havia sentit a dir que tots els diners estan tacats de sang. Sempre ho va creure, però ara n'està més segur que mai. Acaba d'assabentar-se'n, a través de Justícia i Pau, que trenta entitats bancàries de l'estat espanyol inverteixen en armament. I la seva és una d'aquestes. De sobte, se li han embrutit els records. Quantes guerres, pensa, quantes guerres s'han fet amb la suor dels meus...! Agafa la mà que el nét li allarga per travessar el carrer i no gosa estrènyer-la-hi. En aquella maneua petita, petitona, ell, el padrí, sense saber-ho, hi ha posat una pistola.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris