muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Fer la pole position

Molta de gent, a l'hora de parlar amb una altra persona, tria la llengua que considera que més pocs problemes pot causar (de comprensió, de rebuig...). Això passa tant quan la conversa és entre persones que ja es coneixen, com si són desconegudes.

Ens centrarem en aquest darrer cas. A les Balears, qui tria el castellà per adreçar-se a un desconegut sap que, en general, no provocarà problemes d'intercomprensió ni rebrà cap resposta desagradable de l'interlocutor pel fet d'usar-lo, sinó que, a més, li respondran en la mateixa llengua. En canvi, si s'hi adreça en català, es pot trobar que l'interlocutor no l'entén (o ho diu) o que, fins i tot, li respon de manera gens educada. Per tant, l'opció més còmoda és la del castellà. El resultat és que moltes de converses, innecessàriament, es deixen de fer en català; cosa que afecta de forma negativa la visibilitat social de la nostra llengua i la percepció, entre els qui no la parlen o no l'entenen, que és útil aprendre-la, fins i tot quan ja ho han començat a fer.

Aquests dies, amb motiu de la publicació de les dades conjuntes de tots els territoris, han tornat a ser notícia l'enquesta sociolingüística de finals del 2003. Segons aquestes dades, més del 70% de la població que viu a les Balears sap parlar en català, i més del 90% l'entén. Amb aquests valors sembla que les persones que s'expressen amb fluïdesa en català, que són més del 50%, ho podrien fer amb més freqüència de com ho fan actualment. En la majoria d'ocasions no hi ha problemes de comunicació. En alguns microestudis fets sobre aquest tema, que es publicaran aviat, es demostra que telefonant en català a diferents establiments de Mallorca, en el 80% dels casos t'entenen sense problemes (i en més de la meitat et responen en català) i que només entre un 2% la resposta és verbalment descortesa. Quan, en lloc de ser telefònic, el contacte és directe al carrer, els valors són molt semblants. Amb aquests valors, s'explica, que renunciem a usar el català? O que canviem de llengua quan ens entenen i ens responen en castellà? Sembla que no, però en realitat passa molt. Si les persones catalanoparlants que la tenim com a primera llengua o com a pròpia la usàssim sempre que és possible, la presència del català en l'entorn social creixeria notablement i facilitaria i estimularia la integració dels nouvinguts.

És cert, però, que hi ha una tendència universal a -si és possible- convergir lingüísticament amb l'interlocutor, cosa que fa que, per a moltes de persones, sigui incòmode respondre en català a un que ens ha parlat en castellà (i ho és, també, perquè és poc freqüent; si ho fos més seria percebut per tothom com a normal). Això, sumat a la tendència de parlar en castellà als desconeguts, provoca que sovint es produeixin innecessàriament converses en castellà, fins i tot, entre catalanoparlants.

Un recurs que dóna bons resultats és, en haver de comunicar-nos amb un desconegut, fer la primera intervenció (encara que només sigui per saludar) i fer-la en català. Així, si l'interlocutor parla habitualment el català, ja no hi ha problema i tota la conversa s'hi farà. Si no és catalanoparlant habitual, però el sap parlar, en moltes d'ocasions ens hi contestarà (és l'altre, ara, qui ha de decidir si vol trencar o no la norma de convergència). Si ens contesta en castellà, sabrem si ens entén, cosa que passa en moltes ocasions -i continuar parlant-hi- o no -i decidir què feim (si canviam de llengua o, segons la resposta, d'interlocutor). Aquesta estratègia, no va sols a favor dels qui volem parlar en català, sinó també dels qui s'estimen més que els hi parlin per poder-lo aprendre o perquè no desitgen que els tractin com si fossin incapaços d'entendre'l.

La setmana passada, en una taula redona celebrada a l'IEC, després de referir-me a aquesta estratègia, el doctor J. A. Argenter va dir que el que jo defensava eren els avantatges de fer la pole position. Com que la designació és molt gràfica, he decidit apropiar-me'n, com podeu veure en el títol. A més, el diumenge anterior, a la final de la F1 es va demostrar que ocupar aquesta posició pot anul·lar certs desavantatges. El finlandès K. Räikkönen, gràcies a la pole d'un company d'equip, va aconseguir guanyar el mundial a Hamilton i a Alonso, que partien amb avantatge de punts. I mirau com són les coses, el membre d'una comunitat lingüística més reduïda que la nostra (no sé si la seva llengua és el finès o el suec, però en qualsevol cas, l'afirmació és certa), va superar dos pilots pertanyents a dues comunitats lingüístiques enormes (l'anglesa i la castellana). Que bé que va anar així (per l'encert del títol, vull dir).

Joan Melià, professor de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris