muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Perill mediterrani per a ZP

Encara hi haurà emoció, a la carrera electoral. Pareixia tot fet i tancat: el PSOE guanyaria còmodament i Z tornaria ser president. En política, emperò, res no està fet fins que no ha passat, i així i tot... De sobte han esclatat dos escàndols que amenacen si no la línia de flotació de la nau socialista si almanco la seva arboradura. Barcelona i València esdevenen vaixells corsaris que ataquen, bomba va bomba ve, el buc de l'almirall Zapatero.

A Barcelona prop de dues-centes mil persones han estat afectades aquesta setmana per l'enèsim cas de mala gestió d'obres d'infraestructures. Una errada increïble en el disseny d'un túnel de l'AVE posà en perill tot el servei ferroviari de rodalies el qual hagué de tancar "per tot hi ha metros, s'ha de concloure" i no se sap molt bé quan es podrà tornar posar en marxa. Alguns diuen que en dues o tres setmanes, i d'altres veus ho allarguen a dos o més mesos. Són prop de dues-centes mil persones empipades perquè la seva quotidianitat ha saltat pels aires, amb molèsties greus, entre d'altres haver de recuperar les hores de feina perdudes per arribar tard. Són milers els petits empresaris que asseguren que tendran pèrdues considerables. Són centenars de milers de problemes domèstic en forma de nins aixecats molt abans de l'hora habitual, i recollits molt després. Són moltes molèsties de les que fan mal i irriten. Perquè, a més, s'ha produït tot com a conseqüència de la bogeria de Zapatero de voler inaugurar l'arribada de l'AVE a Barcelona el 21 de desembre fort i no et moguis. I si només fos això. El caos de les infraestructures generals de Barcelona s'ha palesat de fa mesos ençà. Pareix com si no res funcionàs com cal. I la responsabilitat política és, òbviament, del PSOE, que és el partit que mana des de sempre a la ciutat, que mana fa quatre anys a l'autonomia i el que té la responsabilitat del govern nacional actualment. Segurament és una responsabilitat compartida i cap partit que hagi tengut o tengui poder en una o altra institució estigui lliure de culpa. Però pel PSOE és una tota una papereta. Tots els demés, tots, el critiquen. A Barcelona i a Madrid. I Zapatero no té excusa, ni sap què ha de dir, excepte seguir defensant la desastrosa ministra de Foment, Magdalena Àlvarez, especialista en llevar-se culpes de sobre. Com respondrà el votant? Dels 31 diputats que tria la província de Barcelona, el PSOE en va fer 14 el 2004, per 6 CiU, 5 el PP, 4 ERC i 2 IC. Un augment d'abstenció socialista o un vot de càstig seria terrible, perquè són escons molt importants en el conjunt nacional per Zapatero.

Per altre costat, les guerres internes socialistes al País Valencià en general i a València en particular esclataren fa dues setmanes. El responsable regional ha hagut de dimitir i Madrid ha imposat la vicepresidenta De la Vega com a candidata número 1 per València a les eleccions de març. Un moviment desesperat perquè si bé és cert que va néixer a València "on hi té propietats d'herència familiar" sempre ha fet la seva carrera professional i política a la capital, i el nomenament té un aire de «cunera» evident. A València el PP féu el 2004 8 escons, per 7 el PSOE i 1 IU. Aquest últim desapareixerà amb tota seguretat a favor del més votat, el PP. Què passarà amb els 7 del PSOE? El temor socialista és que es reprodueixi la pallissa del 27 de maig: 18% de diferència, li tragué el PP per això,els conservadors podrien retallar sols en aquesta província 3 escons, o més, en el còmput general nacional.

Si en efecte a València el PP agrana i a Barcelona el PSOE perd alguns diputats i serà clau el que passi a l'Espanya profunda. On el desbaratat missatge ultra del PP podria haver quallat. Per això que les dues províncies tenen valor estratègic per al PSOE, i les coses se li estan posant bastant malament en ambdues.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris