algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Després de la pluja

Els seguidors de l'obra del cineasta mallorquí "tal volta l'adjectiu universal s'escau més" Agustí Villaronga estàvem acostumats a restar absorbits, dominats, literalment posseïts per les imatges punyents, a voltes cruels i inquietants, per les històries en bona mesura de contingut tràgic i desesperançat, que han marcat la trajectòria artística d'un dels nostres grans creadors.

Ara, Villaronga ens presenta un projecte destinat a la televisió, un encàrrec que acollí per dur endavant el repte que suposa el format tv movie. Es tracta de l'adaptació per a la petita pantalla de l'obra de teatre del dramaturg català "em sembla que també podem parlar d'universal, tenint en compte les múltiples traduccions i adaptacions que s'han fet arreu del món de les seves obres" Sergi Belbel.

La història gira entorn d'uns personatges "de tota casta i condició" d'una gran empresa, un món que esdevé angoixant i claustrofòbic, una selva on uns i altres lluiten per a sobreviure, un espai tancat on es creuen les vides, cadascuna d'elles amb la càrrega de dissort o de fortuna que comporta l'existència, d'uns homes i d'unes dones que van descabdellant la troca dels seus enigmes particulars. Villaronga manté l'atmosfera opressiva, el locus diguem-ne exclusiu i central que ja feia servir en les seves anteriors pel·lícules i que determina el transcórrer de l'acció. Fa més de dos anys que no plou i els treballadors "tant les secretàries com els cap de departament i la directora" es troben al terrat per fumar d'amagat. Les anades i vingudes dels personatges s'entrellacen per contar-nos alguns episodis colpidors, però a Després de la pluja Villaronga enfoca la càmera des d'una perspectiva que atorga als diàlegs i a les imatges un matís de comèdia fins ara inusual en ell, la qual cosa esdevé una novetat i alhora un intent de reflectir al màxim l'essència del text original. Els actors, per tant, són els que tenen la major responsabilitat a l'hora d'engrescar el televident, ja que l'ambientació és sempre la mateixa "oficina o terrat" i la música sobretot són les veus, les paraules, les converses d'aquesta gent immersa en el caos i el desassossec d'un temps advers i un futur tan sols a l'abast d'uns pocs elegits. Aquesta proposta s'emmarca dins el cicle Cinema d'autor a l'Augusta que s'ha organitzat amb motiu de la celebració dels trenta anys de la UIB, sense deixar de banda tot un seguit d'activitats culturals complementàries: música, teatre, dansa, poesia, conferències, etc. A raó d'un film, un dijous de cada mes fins al proper juny podrem gaudir amb les pel·lícules de, entre d'altres, Rosa Vergés, Ventura Pons o Cesc Gay. Tot un privilegi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris