nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Aniversari de plata d'una revista

La meva modesta carrera periodística discorre de la mà d'una il·lusió de joventut: la creació i el manteniment de la Revista de Ferreries, posada en el panorama mediàtic de la Menorca de començament dels anys vuitanta, quan, per a mi, l'ofici de cronista era un compromís idealista i fascinant, picat per la vanitat de voler-ho canviar tot. Ara bé: en la vida del quinzenari, no cal dir-ho, hi som estat, personalment, un element de segona o tercera fila "i potser faig curt. Però, açò no obstant, el fet precís és que la biografia professional que port escrita apareix lligada, invariablement i sense desviacions, a la trajectòria de la capçalera ferrierenca. Hi ha una mena de feliç inèrcia en paral·lel entre ella i un servidor que no només vindic per a mi, sinó que em conhorta dels desenganys assegurats que el periodisme amaga darrere de la faç amable.

Els qui saben de mi amb un mínimum de perspectiva cronològica m'hauran vist deambular "generalment collint èxits magres" per la premsa diària, per la ràdio i per la televisió informatives de Menorca o per a Menorca. Recordaran, potser, que he actuat, en algun moment, de coordinador de capçaleres com ara el mensual Boínder, que no es nodrí de res més que de cabòries de cafeteria a la tarda abans de sopar. També és fàcil que sàpiguen que he ocupat funcions de col·laborador habitual a les pàgines d'El Temps, o d'ocasional a Serra d'Or; que he fet el periodisme d'agència per a EFE, o de corresponsal per a La Vanguardia i El Punt de Girona. Etcètera. Tot aquest feix d'activitats periodístiques "més aviat aparent, no cal dir-ho", per una raó o altra "sovint en contra de la meva voluntat íntima", s'ha vist marcat per les interrupcions. Mai no ha assolit continuïtat; la continuïtat "s'entén" de la constància i la progressió lenta però irreversible que jo hauria volgut practicar. No, no he pogut aconseguir estabilitat. Tantes i tantes incidències extraprofessionals "alguna de molt dura" m'han anat arraconant de la via periodística pura, fins fer-me fora, o bonibé. En els darrers anys, si no hagués estat per la venturosa convidada de Diari de Balears "amb el rera fons de la Revista de Ferreries", què en quedaria, avui, del meu vessant periodístic? Potser no hi serien visibles ni les desferres. És curiosa la demoníaca peculiaritat d'aquest ofici anomenat periodisme. Si hom no va ull al vol, expulsa del seu si als professionals més aquilotats, als de base acadèmica i vocació colrada, i, en canvi, consolida elements de l'intrusisme. El fenomen sinistre, tanmateix, a mi no em dol: em límit a descriure'l com un metge faria amb les dolences d'un seu pacient. Però ho deix en aquesta cruïlla epistemològica. El que d'antuvi mirava de contar-vos abans de caure en l'anterior egotisme, era que la meva trajectòria de línies discontínues ha conegut, al capdavall, un capítol mai no interromput. Quan hi pens m'adon que hi ha un tret de constància, de continuïtat. Parl, és clar, de la Revista de Ferreries. Fent balanç, hi constat que la meva carrera sempre ha evolucionat "o, si voleu, ha reculat" tenint una companya viva i persistent, sense cap mena de ruptura. En totes les etapes, en totes les giragonses que he hagut de sortejar en ma vida, hi hagi exercit una modalitat o altra, mai no m'hi ha faltat la Revista de Ferreries "vull dir com a actor periodístic. Ja sé que cal que confessi que hi he fet aportacions sense importància explícita. Però m'omple de goig advertir que hi vaig tenir el privilegi de participar en la seva fundació, i que en els primers temps solia posar una mà per maquetar-la i paginar-la, o per redactar alguns comentaris editorials. Després hi he anat destil·lant articles i comentaris d'actualitat.., i així fins al dia d'avui, en què hi tenc oberta una secció d'efemèrides comentades. Tot plegat, resulta que sempre he notat al meu costat la presència de la revista, inclosos aspectes mercantils, quan la capçalera va cobrir una primera etapa com a setmanari. Posat, idò, dalt del cim d'aquesta talaia em seria còmode teixir una llarga i atapeïda tela de valoracions doctrinals sobre tan estimada publicació. D'entre moltes, no vull passar-ne par alt una de capital, a parer meu. La Revista de Ferreries és un exemple excepcional de la nostra hemerografia insular, així des d'una perspectiva de quantitat en el temps, com des de la perspectiva del model de la comunicació social a Menorca. Pel que fa al primer aspecte, perquè arribar als vint-i-cinc anys és una fita de poquíssims antecedents. I des del punt de vista de la comunicació, perquè la seva existència ha donat lloc a l'aparició, a ca nostra, de l'important fenomen de la premsa local. Per tot açò, la meva felicitació per l'aniversari de plata hi és intensa i extensa. També per raons de biografia íntima que tants lenitius li deu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris