algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Perills: enquestes

Les webs, sobretot les dels mitjans de comunicació, ens poden induir a errors més greus del que podríem pensar. Per exemple: ens podrien fer creure que la nostra opinió sobre qualsevol qüestió que se'ns plantegi és important per a algú, quan en realitat se'ns convida a opinar tan sols perquè, mentre, se'ns bombardeja amb publicitat des d'uns altres racons de la pantalla. No us deixeu enganyar: la vostra opinió no interessa gens. A ningú. Però la cosa pot anar més enfora, ja que les pseudoenquestes, amb preguntes i possibles respostes pensades generalment per gent prima de cap, poden condicionar i avariar la nostra capacitat de percepció de les distintes situacions de la vida actual. El reduccionisme a què les respostes sotmeten les qüestions plantejades podria fer creure l'internauta distret que la vida transcorre amb colors ben definits, en escenaris ben delimitats. Això, que no ha estat mai vera, cada dia és més incert. Les coses són complexes i les respostes simples falsifiquen la realitat empobreixen la nostra visió del món. Fa un parell de dies, un diari català del qual no esperaríeu mai una malifeta semblant, interrogava l'internauta enredat en les xarxes de la seva web sobre les seves preferències artístiques. I ho feia a partir d'aquesta brutal reducció: Què t'agrada més, l'art figuratiu o l'art abstracte? La resposta podia ser: l'art figuratiu; l'art abstracte; tots dos; cap dels dos. L'enquesta, per més escarni, figurava a la secció de cultura, on sens dubte les meves dues someres farien un paper més digne que la persona responsable d'aquesta greu beneitura. Sembla que la pantalla sigui objecte d'un malefici. Les de televisió pateixen una onada d'indecència i d'estultícia que no s'havia vist mai en aquest país en tota la història de la televisió. Les pantalles per les quals se'ns mostra internet ens envien preguntes execrables sobre art, execrables perquè distorsionen i enterboleixen tota matèria artística i n'obstaculitzen les vies d'accés. No sé si hi deu tenir alguna relació, però aquests dies passats, en una visita a la seu d'una institució illenca, vaig poder descobrir que aquests darrers anys s'han adquirit veritables i costoses monstruositats catalogades com obres d'art. Us ho dic perquè, segons on aneu, no alceu la mirada a les parets, perquè, qui sap si allò que en el meu cas va ser un episodi de taquicàrdia sense gaire més importància â"una persona que ha trescat per hotels i restaurants del país està immunitzat contra certes formes de la cutreria culturalâ", en altres persones pot ser més greu, fins i tot irreversible. Atenció, idò, a l'avís a les persones una mica sensibles, atenció, no aneu segons on mirant alegrament les obres d'art adquirides aquests darrers anys. Segur que les va triar alguna persona que hauria respost a l'enquesta proposada pel diari en qüestió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris