algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Els germans pobres

Se pot veure per internet un vídeo genial. Un grup d'executius, vestits como pertoca, estan de festa a la sala de reunions, bevent xampany, encenent puros amb bitllets de banc, ballant sobre la taula, rient, festejant la corba de negoci que se mostra alcista en el gràfic. Fins que un, amb cara de tristor, se'n va cap al faristol i col·loca el gràfic bé perquè estava a l'inrevés: la corba real indica cap avall. Els altres se queden bocabadats, però un altre, emprenyat, la torna posar a l'inrevés. Segueix la festa i fins i tot el que els havia intentat fer veure la realitat se suma al ball, amb cara de circumstàncies, i val a dir que és de tots l'únic humà perquè la resta són... simis. El vídeo és estranger però al nostre país algú l'ha titulat L'Espanya dels simis. Molt oportunament. La festa segueix i gairebé ningú no vol que li posin el gràfic com toca. Així pareix que la festa no té fi, encara que la realitat mostri preocupants signes que tanmateix ningú no és que no vulgui veure sinó que directament se neguen. Començant per Zapatero que recentment explicà que Espanya juga la «Champions league» de l'economia mundial. S'ha de ser optimista antropològic com ell o s'és un perillós fatxa o ultraesquerrà. No hi ha terme mig.

Possiblement tengui raó Zapatero. Com la tenia Aznar quan Espanya anava bé â"ara va millor, naturalmentâ". Perquè hem creat un país en el qual cada cop existeixen més diferències, ja del tot insalvables, entre rics i pobres. I només interessen els primers. Les dades estadístiques que, caparrudes, ens mostren una societat dual no són ateses per ningú. Aquí a Balears sabem, ens ho diu l'Agència Tributària cada any, que el 52% dels declarants no guanyen més de 12.000 euros bruts a l'any. Ningú no se planteja com ha de viure aquesta majoria de conciutadans. Perquè el que importa és que se conhortin el 22% que guanya més de 21.000 euros i la banda més alta dels que n'ingressen entre 12.000 i 21.000 (26%). Són els que consumeixen, els que compren pisos i en seguiran comprant. La resta, majoritària, no interessa. Ho deia fa poc ben a les clares el president Zapatero: «a Espanya no hi ha subprimes». Ja saben, les hipoteques d'excessiu risc que quasi han fet saltar la banca als Estats Units. Justament és en els trams de gent que manco ingressa a on el perill de no poder pagar la hipoteca i/o la usura dels crèdits ajuntats que ofereixen les empreses carnívores creades majoritàriament per les caixes d'estalvi és més real i potencialment calcat al que ha passat als Estats Units. Però el president diu que aquí no existeixen casos semblants. No obstant, la setmana passada el conseller delegat del Banc de Santander, Alfredo Sáenz, parlava clar â"cosa estranya en un alt comandament del gran negociâ" i confessava que «sí que hi ha subprime a Espanya, és una qüestió de pur sentit comú. Els criteris pels quals una hipoteca se considera subprime en els països anglosaxons se poden aplicar perfectament a Espanya». Esclatarà tot com als Estats Units? No se sap, però és que no interessa perquè els afectats serien, seran, els ingenus pobres que s'han posat la corda al coll. El que interessa és que el negoci del maó seguirà a l'alça per als altres. El negoci que Zapatero criticava a l'oposició i que ara activa mesures per «potenciar-lo», tal i com digué en presentar les desgravacions fiscals per lloguer. Un negoci que rere la neteja que s'espera per enguany i l'any pròxim, repuntarà a l'alça: «el preu de l'habitatge se dispararà», deia la setmana passada Fernando Martín, president del Grup 14 Immobiliàries per l'Excel·lència. En sintonia amb el que a Balears deia fa uns mesos un important promotor: que a Palma d'aquí pocs anys un pis nou d'un cent metres costarà uns 600.000 euros. S'equivocà, ja quasi els costa ara mateix a l'eixample de Palma, al carrer Nuredduna, i s'estan venent. Increïble, però cert. I els que se seguiran empobrint i esclavitzant a la usura? No passa res, no juguen la «champions»: germans pobres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris