algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Rellotge de pagès, de la una fa migdia, de les dues fa les tres

Tots els anys som víctimes obligades de la patètica cerimònia del canvi d'hora i per partida doble: en començar l'horari d'estiu i en acabar el mateix. Suposadament es fa per un «efecte beneficiós» associat a una misteriosa forma d'estalvi d'electricitat. No obstant això, en el món real, les persones sempre encenen i apaguen la llum en funció de la disponibilitat de llum solar, de manera completament independent del que digui el rellotge. Per què, llavors, se'ns obliga a canviar l'hora? Quina quantitat de doblers, suposadament, s'estalvia amb aquest ritual panteista postmodern? Per estrany que sembli, el suposat efecte beneficiós mai no ha estat demostrat. Ans el contrari, de cada vegada hi ha més gent que creu que aquest procediment només implica costos. Estudis seriosos han comprovat que el resultat del canvi d'hora en termes econòmics fins i tot és perjudicial. Pels informàtics aquest trastorn computacional és similar al del famós error de l'any 2000, amb la diferència que aquí es fa dues vegades, tots els anys, i a més, deliberadament i per decret.

SUREN LES FAL·LÀCIES DEL CANVI CLIMÀTIC. El tema és tan espinós i la ignorància sobre climatologia i meteorologia en general és tan grossa que fa feredat. El devessell dels nous talibans només ens fa recordar que hi ha molts inquisidors espurnejats pels mitjans. Així funciona la cultura mediàtica en la qual ens movem. La multinacional del canvi climàtic té potencia. Ningú escolta que el temps fa rareses des de sempre. Així es justificava, fins fa poc, qualsevol fenomen meteorològic inusual. Ara tot ho explica el canvi climàtic. És culpable de totes les tragèdies, que no plogui, que hagi inundacions, temperatures suaus o extremes o que acabi la bonança i arribi el temporal. Tot s'atribueix al canvi climàtic. Serveix per a tot. També per a un nobel.

PER SANT NARCÍS CADA MOSCA VAL PER SIS. El període d'adaptació al nou rellotge biològic coincideix amb l'escurçament dels dies que és ara d'una hora i vint minuts. Les nits són una mica més llargues, els dies més curts i el balanç entre ambdós negatiu. La setmana comença amb sant Narcís, mortífer contra els insectes i invocat per viure molts anys. Convendrà fugir de l'ombra; però si surt el sol, s'ha d'anar alerta amb la insolació. Dimecres, dia 31, és sant Urbà, del que s'assegura que el blat ha fet gra. Amb el nou mes de novembre la lluna arribarà a la fase de quart minvant a les 22 hores i 19 minuts de la nit. Algunes senyes meteorològiques afirmen que l'hivern s'estendrà des de finals d'octubre fins a principis de març.

DESFERMATS PEL MÓN. Dimecres, dia 31, és sant Urbà, del que s'assegura que el blat ha fet gra. Antigament, quan arribava la festa de Tots Sants, el refrany recordava que s'havien de guardar els ventalls i treure els guants. Ara es pot veure de tot: n'hi ha que encara van màniga curta i n'hi ha d'altres que per Nadal no aniran més tapats. Amb aquesta festivitat comença el mes de novembre. És tradició menjar bunyols i panellets. També podeu collir aglans, anous, codonyes i magranes. Les varietat més coneguda és l'albar, que no té el pinyol tan dur com la pinyolenca ni tan blanc com la de pinyol moll.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris