algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Tots sols

L'espectacle mediàtic és probable-ment de les pitjors coses que tenim en aquests temps que ens han tocat viure. Aquesta setmana hem vist com un al·lot pegava literalment una coça a la cara d'una nina d'origen equatorià. Encara que no es pot justificar mai una agressió, aquesta va ser perquè sí, i punt "com solen dir els que no tenen arguments. Ja està que cada dia en sentim parlar d'actes violents, de fet basta veure la impunitat amb la qual actuen determinades bandes pels parcs de palma, un dissabte horabaixa, per adonar-nos del pànic que comencen a sentir els nostres adolescents davant tanta desprotecció. La violència s'està convertint en una cosa habitual, la viuen els nostres fills i la contemplam noltros, tots junts, davant la televisió. La televisió, el gran mitjà, és, hores d'ara, la que tot ho jutja. Tot el que passa per ella acaba convertida en espectacle, un show grotesc, on els protagonistes i secundaris són jutjats, moltes vegades, sense cap possibilitat de defensa. Els mateixos personatges desfilen per un i un altre programa on se'ls jutja i condemna en funció de les fílies i fòbies dels periodistes convidats. En aquests judicis virtuals els escrúpols es deixen a casa, el que conta és el matís més sinistre, tenir l'exclusiva i batre el rècord d'audiència.

Aquesta setmana hem estat distrets perquè un violent "després hem sabut que amb desordres mentals" va agredir una nina davant una càmera. Clar, si tenim història, si tenim imatges, si tenim una errada important de l'administració de justícia ja tenim tema: jove català agredeix una menor immigrant davant la passivitat "supòs que en realitat no era més que un atac de pànic" d'un únic testimoni. Després de dies, d'escoltar l'agressor i veure'l al bar del barri, a ca seva, amb els amics, de canyes amb els periodistes, que el tractaven amb moltíssim respecte, i de tota la novel·la racista em deman el que hagués passat sense les imatges del vídeo de seguretat. Res, com passa cada dia quan molts adolescents arriben a casa corrent perquè tenen por o reben un SMS amb la darrera pallissa gravada amb el mòbil. La por fa això, mirar a l'altre costat quan es presencia una agressió, callar i encobrir. Està vist que davant la desprotecció, cadascú fuig com pot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris