muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El Pregó: informació i opinió

Molts lectors probable-ment desconeixen aquesta publicació eclesial, alternativa i crítica, de periodicitat quinzenal. És un referent de reflexió pels moviments cristians, de base catòlica, subscrits a l'àmbit diocesà de Barcelona. Un punt de vista més en una realitat rica en compromisos. Publicacions en aquesta línia, al Principat, n'hi ha un enfiloll, algunes de gran qualitat i amb una trajectòria transparent en el ja llarg recorregut del cristianisme compromès amb la justícia, la igualtat i els drets humans. En el seu darrer número, el 325, de la primera quinzena d'octubre, publica un comentari recurrent sobre el perfil del lector de Foc Nou, una altra de les publicacions religioses de calat. Un lector que probablement s'assembla cada cop més al d'una generació de creients que són a punt de desaparèixer o que estan en procés d'extinció. Hi estan en la proporció que els cristians demòcrates, liberals, oberts, progressistes, conciliadors i tolerants es fan ben majors i no tenen aquells seguidors que haurien de tenir en proporció al volum i a la densitat del seu compromís social i eclesial, en definitiva de la trajectòria de la seva generació. Allò que està en crisi, tanmateix, no és únicament la fe, ni una determinada forma liberal i progressista que ha acompanyat l'univers simbòlic d'un temps, és alguna cosa més. Allò que preocupa, malgrat Josep M. Totosaus, Casimir Martí i Pere Vivó no ho explicitin, és aquesta sensació de marxandatge que ho aclapara tot i és la mesura de totes les coses. En una societat controlada per l'audiència i la rendibilitat de mercat, tot allò que forma part de les prestatgeries de l'humanisme il·lustrat i socialdemòcrata apareix com a marginal i menyspreat en el mercat dels èxits. Tanmateix, com a cristià, si hom ha d'escollir entre els monjos de Birmània sortint pacíficament al carrers per protestar o els col·lectius que suspiren pel retorn a la litúrgia en llatí, amb el suport de Benet XVI, imagín que no dubtau sobre qui representa millor els valors religiosos del passat i del present. Allò que per ventura està profundament en crisi no és tan sols el cristianisme, sinó aquell humanisme que almenys fins ara tenia arrels cristianes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris