algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Gore i la bola

Està molt bé això de predicar amb l'exemple. Al Gore s'ha menjat el món posant-se al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i l'escalfament de la Terra. Gore va produir i presentar el reportatge Una veritat incòmoda, gràcies al qual ha conquerit les mentalitats benpensants, que li han atorgat tots els grans premis: des de l'Oscar de Hollywood fins al Nobel de la Pau. Gore demana que es compleixi el Protocol de Kioto, que obligua la moderació en l'emissió de CO2 a les indústries pesants dels principals països del nord ric. Però no siguem cínics, és el nostre nivell de vida abocat al consum irresponsable que activa els mecanismes de la depredació de l'atmosfera. Si tothom es conformés amb el que té i no consumís compulsivament, l'economia del nostre món s'enfonsaria. Vull dir que hem assentat el sistema econòmic en l'obtenció indiscriminada de béns superflus i nedem en la més demencial de les opulències: és aquesta dinàmica que deteriora l'entorn; a més de ser només susceptible de ser gaudida per una part del planeta, ja que si es globalitzés el nostre nivell de vida en una cinquantena d'anys s'haurien exhaurit tots els recursos naturals. Gore, però, no entra en l'arrel del problema, es conforma a lamentar els símptomes de la malaltia, mentre que deixa indemnes els virus constitutius. Gore viatja en jet privat, cobra centenars de milers de dòlars per fer cada una de les seves conferències i contribueix al canvi climàtic amb un tren de vida de paixà: la premsa nord-americana li ha regirat les factures i ha vist que gasta només 25000 euros anuals en despesa elèctrica. Podem fer tota la demagògia que vulguem, podem lamentar els desastres del món i si tenim diners podem rodar reportatges, però el que no hem de fer és enganyar-nos. És l'estil de vida que Gore representa amb perfecte acompliment que posa en perill el futur de la nostra atmosfera. Lamentar-se dels efectes i no qüestionar les causes més que amb una ganyota compungida no és propi de persones honestes.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris