nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Mallorquins a Madrid

En Joan Melià, en el seu article de dimarts 23, ens relata les aventures i desventures lingüístiques dels mallorquins fora de les terres de la nostra parla, sobretot per devers «la «meseta». Crec que molts de catalanoparlants han sofert les proves d'amor lingüístiques que ens professen per aquelles terres, per això vull contribuir amb la meva «aventura» a la capital del reino, per si en Joan la vol incloure dins el seu particular celtiberia show.

Anàvem la dona i les meves dues filles en bus per Madriz, i naturalment parlant mallorquí, quan un home de mitjana edat ens va interrompre preguntant-mos si parlàvem català. Vaig explicar-li que parlàvem el català de Mallorca, una llengua que noltros estimàvem tant con ell pogués estimar la seva, etc. etc. fins que va tallar-me en sec: «Todo esto està muy bien pero aquí está en España y tiene que hablar el español». Naturalment aquí va acabar la conversa, però la meva filla gran (punyetera ella) va continuar parlant fort i clar en mallorquí. Aleshores aquell energumen es va aixecar del seient, tot dient» «He dicho que hablen en español». Ah rebetua ...!! Aquí vaig entimar-li quatre de fresques en mallorquí ben planer i ben entenedor, la qual cosa va provocar que baixàs del bus ben emprenyat. Però allò més bo encara estava per arribar, quan vaig dirigir-me als passatgers i els vaig demanar la seva aprovació pels fets que acabaven de presenciar i la resposta unànime va ser «Si usted hubiera hablado en inglés o en alemán ... pero en catalaaaán!!!». No vols brou, idò tassa i mitja.

Rafel Cortès. Ciutat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris