algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La manifestació

Després de consumades les previsions més realistes respecte de la tria de Son Espases per part del molt honorable president Francesc Antich, una manifestació reuní entorn de 600 persones. Aquest gruix escàs ha estat enarborat com a argument irrefutable de la comprensió de la gent, del perdó pel frau. En cas contrari, la manifestació hauria estat multitudinària, s'esgrimeix. La insistència en aquest argument deu conhortar el president regional, si és que el cor encara li fa mal, però tal vegada seria convenient proposar alguns punts de reflexió, més que res perquè la ciutadania encara no ha obtengut la resposta a la qüestió essencial, que no és, com alguns voldrien, si és objectivament aconsellable construir l'hospital a Son Espases o no: la qüestió essencial és per què es va organitzar una campanya electoral fonamentada en un engany (com les armes de destrucció massiva o l'OTAN de entrada no, etc.). O en una manca "imperdonable" de previsió, d'estudi. Així que, recuperant el fil, seria bo suggerir-los, als usuaris de l'argument de la manifestació, que no n'abusin, perquè, com més s'hi pensa, més es posa al descobert la malignitat de l'acció governamental: perquè, a més i com a conseqüència d'enganyar la gent, li han fet perdre la fe en la possibilitat d'un canvi de direcció de les coses. La gent acudeix a les manifestacions si té esperança, si té fe, si veu que la seva presència als carrers pot contribuir a canviar les coses. Quan no s'albira cap solució, quan el desengany ha substituït l'esperança, quan el desencís ha anul·lat la fe, la gent es queda a casa amb la desagradable sensació que el seu esforç i la seva voluntat no compten per a res..., i aleshores es torna molt procliu a niar pensaments agres i esterilitzants "tots els polítics són iguals, etc. Al molt honorable president Francesc Antich l'hauria de preocupar que només 600 persones acudissin a la manifestació de rebuig de la tria de Son Espases: ell havia fet perdre l'esperança, la fe, la il·lusió als milers de persones absents. Es notarà a les eleccions? No ho sabem, això no ho sap ningú fins que ja ha passat, però, en qualsevol cas, les eleccions no ho diuen mai tot, només expressen una petita part dels sentiments de les persones. Quan aquesta part és insignificant, no van a votar. Els enganys erosionen la qualitat de la democràcia. Com es pot abocar al femer en tan poc temps tant de crèdit ciutadà, tanta de fe com havia depositat la gent en l'entesa de govern? Possiblement els responsables d'aquesta desfeta no tenen resposta suficient a la pregunta. No estan acostumats a donar explicacions, i Edith Warton ho diu: si hom està disposat a no donar explicacions, pot fer qualsevol cosa, fins i tot pot matar. De moment, matar la il·lusió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris