nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Consultes

Darrerament s'ha posat de moda el tema de les consultes populars o dels referèndums. Una moda que podríem dir que resulta sorprenent: els que no tenen cap dificultat per celebrar consultes ho volen evitar (nou Tractat Europeu) i els que tenen dificultats competencials per convocar, en tenen una voluntat decidida de fer-ho (Ibarretxe). És evident que l'opinió directa dels ciutadans sobre les qüestions és la forma més pura de democràcia. La democràcia representativa té sentit perquè resulta impossible que els ciutadans decideixin directament sobre totes les qüestions col·lectives. Ara bé, és propi de democràcies madures i sòlides almanco sotmetre al veredicte del poble els temes més rellevants. Quan Europa s'ha de construir d'esquenes als ciutadans, alguna cosa no deu funcionar massa bé. El nou tractat acordat a Lisboa s'ha venut a l'opinió pública com un èxit i en certa mesura ho és, perquè treu la Unió de l'atzucac on havia caigut amb la Constitució. Dit això però, a ningú se li hauria d'escapar que el tractat s'ha fet amb un cert compromís dels signants d'evitar el referèndum. I aquest compromís el podem qualificar de petit escàndol, perquè en definitiva s'està dient que s'ha d'evitar la participació del poble. Ja sé que estam simplificant i que les coses són molt més complexes; tanmateix, és evident que aquesta lectura és perfectament possible i bastant real, si bé podríem dir que és una de les lectures del tema i no l'única. Sigui com sigui, allò interessant en aquest moment és que països amb un règim de llibertats absolutament consolidat veuen malament donar la veu al poble. Probablement, en part, perquè la política i el carrer s'han allunyat excessivament. I allò interessant és que aquells que volen donar la veu al poble, aquells que cerquen la conformitat i l'acte de democràcia per antonomàsia, aquests són proscrits i criminalitzats. S'ha dit moltes vegades que la democràcia espanyola és de baixa qualitat i la veritat és que no m'estranya que se digui això, perquè resulta que un govern va convertir en delicte convocar el poble a donar el seu parer, i perquè resulta que el principal partit de l'oposició quan els pactes no l'afavoreixen reacciona demanant el canvi de la llei electoral. Alguna cosa no lliga correctament si resulta que actes purament democràtics es volen combatre canviant les regles del joc. Ibarretxe ho repeteix contínuament: el poble basc fa milers d'anys que existeix, un es pot fer el sord i dir que no existeix, un es pot fer el bèstia i prohibir la seva existència; ara bé, això no farà que deixi d'existir, sempre lògicament que no hi hagi una neteja agressiva i violenta. Negar la realitat normalment no és una bona manera de fer política. Voler canviar la realitat per decret (mando y ordeno), en lloc de per convenciment, tampoc és un bon sistema. Alguns s'haurien de demanar què hi pot haver de dolent en donar la paraula a la gent; en lloc d'això escampen insults i volen reformar lleis per castigar jurídicament un comportament tan democràtic. Pensar que les conviccions dels membres d'una societat es poden evitar amb subterfugis, és voler viure en un engany continuat. Si la situació és que els ciutadans no estan contents amb Europa, el que s'hauria de fer és afrontar aquest problema. Si la situació és que la majoria dels bascs consideren que són subjectes del dret a decidir el que s'hauria de fer, és articular solucions de sortida. Les consultes no són la causa, en tot cas poden ser l'efecte. Aquesta és la clau, el que s'ha d'esbrinar i el que s'ha de debatre són les causes. Foren molts els que diguerem que el debat de la Constitució Europea era d'una pobresa impresentable, reduir-ho a Europa sí o Europa no era un engany. El debat territorial a Espanya, sobretot als mitjans fets a Madrid, també és d'una pobresa impresentable. Els debats fets des de la ignorància, des de l'estereotip i des d'una posició prèvia absolutista, des de les essències, per dir-ho d'alguna forma, no poden anar endavant. El caràcter inapel·lable de la consulta, el que demostra i el que posa damunt la taula és la causa, una causa que molts no volen veure encara que la tenguin just davant la cara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris