nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'antimonarquisme de la dreta

No és nou que segments durs de la dreta espanyola siguin antimonàrquics. La dreta rabiosa només es proclama monàrquica quan pot controlar el cap de l'Estat conforme als seus interessos particulars. Si el rei es manté en una postura neutral, considerant iguals tots els ciutadans, les potadetes arriben tard o d'hora. Els problemes de bon de veres d'Alfons XIII començaren quan destituí el general Primo de Rivera. I quan Franco s'aixecà contra la República el 1936 ho féu per perpetuar-se en el poder, sense cap intenció de restaurar la monarquia. El 1969 Franco obligà l'aleshores príncep Joan Carles, descendent directe de Lluís XIV i Carles III, a jurar els Principios Fundamentales del Movimiento, un acte històricament vergonyós (tammmateix Joan Carles dugué la democràcia un cop fou nomenat rei) que demostra el pelatge dels dretans, que a l'hora de la veritat no respecten ni els símbols institucionals que teòricament els son més preuats, perquè en la pràctica només els interessa si els poden manipular conforme a les seves conveniències i afany de poder. I això nomès al segle XX. En el segle XIX lluites de cúpula entre conservadors i pseudoliberals de l'època (la governació de la nació era un desastre) forçaren la destitució i l'exili d'Isabel II el 1868. Un militar progressista, el català Joan Prim, es comprometé a dur un rei amant de la llibertat, Amadeu de Savoia. Quan Amadeu arribà a Madrid es trobà amb el cadàver de Prim, assassinat en un atemptat encara no aclarit 135 anys després!

Part de la dreta espanyola centralista, es vesteixi amb roba liberal o amb jac d'aroma ultradretà, només ha anat a la seva durant segles. I ara que la situació s'havia reconduït amb la democràcia reconquerida, ja tornen els problemes, com són els patètics atacs dels kamikaze de torn i les peticions vetllades d'abdicació. La història ens ensenya que la caiguda d'un rei sovint produeix a curt termini moviments revolucionaris. Però el final del procés és un altre: l'arribada d'un general o d'un líder salvador amb el garrot a la mà perquè, com deia Franco, no se os puede dejar solos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris