nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

La fiabilitat dels continguts oberts

Són fiables les entrades que apareixen a la Wikipedia? Una pregunta heretada per aquesta enciclopèdia oberta "tant per l'accés com per l'elaboració" i que es remunta als inicis d'Internet. Davant l'allau de continguts que la xarxa de xarxes començava a posar a l'abast de tothom (i gratuïts!) els més escèptics començaren a posar en dubte la fiabilitat d'aquests continguts. Deien, entre d'altres menuderies, que allò era can boom i que qualsevol podia posar-hi el que volgués, que allà on estigués un bon llibre, tota la resta eren coverbos. El seu argument sobre la fiabilitat dels llibres descansava, essencialment, en el fet que l'editor s'hi jugava diners i que si el llibre no era bo, s'arriscava a perdre-hi molt. Alguna vegada he rebatut aquest argument amb una frase lapidària, de l'estil que Mein Kampf també és un llibre. La veritat, sigui dit de passada, és que aquesta és una d'aquelles respostes que no m'ha ajudat a eixamplar el ventall de les meves amistats, però les coses són com són. Doncs bé, ara el dubte ha estat llençat sobre un dels projectes més emblemàtics de l'era digital, la Wikipedia, una enciclopèdia que ha esdevingut una referència essencial dels nostres temps i que està elaborada per les contribucions de molta de gent, de tothom que hi vol dir alguna cosa.

La més estesa és la versió anglesa, però l'exemple ha quallat i ja hi ha Wikipèdia en "diuen" més de 200 idiomes, inclosa la versió catalana batejada amb el nom «Viquipèdia.» Cada entrada de la Wikipedia és un wiki, és a dir, un lloc web que pot ser editat instantàniament i que conserva la història d'aquestes modificacions: qui l'ha creat i quan i qui l'ha modificat i quines modificacions ha introduït. Si algú troba una entrada que conté, al seu parer, inexactituds o que hi falta alguna cosa important, pot corregir o fer els afegitons que trobi. Tot això queda enregistrat i, d'aquesta manera, no només hom pot tenir accés al text, sinó també a la història del mateix. És així que la Wikipedia ha esdevingut un bé comú, de domini públic i generat pel mateix públic. Malgrat la magnitud de tot plegat, n'hi ha que diuen que no és comparable, ni de bon tros a les enciclopèdies tradicionals, començant per la Britannica i similars, tot i que ja hi ha estudis que mostren que hi ha més errades a la Britannica que a la Wikipedia, estudis semblants als que mostren que el percentatge d'errors en els programes informàtics lliures és sensiblement menor al que es pot trobar en el codi de programes privatius. La revisió entre iguals és el gran responsable d'aquesta situació i, mutatis mutandi, hom pot traspassar els mateixos arguments a la Wikipedia i, en general, als continguts oberts. Això és el que han vingut a fer uns investigadors del Darmouth College que han estudiat la qualitat de les entrades de la Wikipèdia. De fet, en el seu treball "The Quality of Open Source Production, accessible a través d'Internet" es fan una pregunta força més fina. Hi ha dos grans tipus de persones que fan contribucions a la
Wikipedia: els autors registrats i els anònims, altrament dits «bon samaritans». La raó d'aquest nom és també simple: si l'únic guany que tens en aparèixer com a autor de la Wikipedia és el prestigi i el ser identificat com un membre de la comunitat, òbviament els autors de contribucions anònimes no hi guanyen ni una cosa ni l'altra. La pregunta que s'han fet els investigadors americans ha girat a l'entorn de la qualitat d'un tipus i l'altre de contribucions i per a la seva sorpresa "i la meva" ha resultat que són, en tot cas, comparables, si és que no són de més qualitat les dels segons que les dels primers.

Per mesurar aquesta qualitat han emprat paràmetres com la persistència de les entrades sense modificacions, així com la natura dels canvis, quan n'hi ha hagut. De passada, no s'estan d'anar deixant caure "aquí i allà" floretes sobre la fiabilitat i la qualitat dels continguts oberts, en general, i de la Wikipedia en particular. Arguments que poden ser més o menys discutibles, però que ja formen part de tota una munió d'estudis que ens comencen a mostrar la poca consistència dels detractors. No sé si ho hauria de dir, però jo encara no he escrit cap entrada per a la Wikipedia i, per contra, sí que n'he fetes per a d'altres de tradicionals i de més, diguem-ne, prestigi i, la veritat, és que faig servir la Wikipedia cada vegada que ho necessit. Tinc l'avantatge que, com la consulta és a través d'Internet, sempre tinc més fonts per a contrastar. Francament, no em veig fent el mateix amb dues o més enciclopèdies de paper, entre d'altres menuderies, perquè no sempre en tinc dues a l'abast. Per acabar, la setmana passada vaig assistir a una reunió que involucrava diverses universitats de l'estat i en ella vaig escoltar, una vegada més, les crítiques de sempre a la Wikipedia i als continguts oberts. Llàstima que encara no sabia d'aquesta interessant recerca: m'hauria agradat veure la cara que hi feien els meus col·legues detractors dels continguts oberts, tant que em fa l'efecte que els ho faré arribar per correu electrònic. Podria ser que també el considerassin un camí poc fiable.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris