nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

«True lies»

El malalt més comú en psiquiatria és aquell que es creu les seves pròpies mentides; aquesta malaltia du aparellada una covardia extrema que impel·leix a acusar els altres de tots els mals que un pateix. Els mentiders solen ser personatges literaris interessants i no solen defraudar després de mostrar-se patètics, solament es pot salvar d'aquesta tipologia l'Ulisses de l'Homer, trapasser més que una altra cosa.

La tipologia del mentider actual és el d'una persona de certa formació intel·lectual, un bon mentider no pot ser un garrepa amb la seva intel·ligència, ha de tenir rapidesa de reflexes, sobretot mentals per no caure una i una altra vegada en els errors que poden detectar els seus enemics. El mentider és covard, o el covard mentider aquí no sabem el que comença primer, si la mentida o la covardia, i quina és filla de l'altra.

Dins aquesta tipologia i dins el món de la cultura hi ha molts de personatges que responen al tipus de mentider patològic i covard. El mentider cultural és un home acomplexat per uns traumes infantils i sol estar dominat per les dones que l'encercolen, mare, esposa o filla o les tres alhora; aquesta esclavitud el converteix en un ésser rancuniós que amaga les seves incapacitats per manifestar la seva ràbia. ja que no serà mai el que volia ser i manco el que volia aparentar. Les seves pors i les seves desconfiances el fan caure més en un personatge de Plaute, miles gloriosus, que en una altra cosa, traient-se de la màniga històries velles de repressió franquista de la qual, sempre segons ell, fou víctima.. Sempre apareix aquest victimisme per justificar tot un grapat d'actuacions més incorrectes que altra cosa, i utilitzo el terme incorrecte per tal de ser generós en la utilització de la terminologia.. Els atacs a la seva gestió són sempre atacs a la seva persona i, per tant i seguint el seu axioma, si és un mal gestor...., el lector intel·ligent com sempre entén millor els silencis que les paraules.

La mentidera compulsiva és un poc diferent del mentider, sap emprar les armes del seu atractiu sobre els homes per embolicar la troca fins que el fil surt per on vol ella. La mentidera és com les moixes, acarona suaument la seva presa per enganar-lo i així després aconseguir el que ella vol; solament té un problema, que la utilització dels seus encanteris sol minvar amb el pas del temps i els vells que bavejaven per ella i es deixaven enganar, ara es deixen prendre el pèl per una altra, més jove que ella.. La mentidera dins la literatura també ha donat molt de joc, en forma de maga encantadora com Circe, o entremaliada com la Porcia del mercader de Venècia que pren el número amb argumentacions al pobre Shylock, un cas d'antisemitisme i d'atemptat contra la llibertat d'empresa. La mentidera amaga la seva veritat sota la capa de la feminitat, que a hores d'ara és una assegurança de vida per la mediocritat instaurada dins la correcció política que viu la nostra societat.

Un i l'altra, ell i ella, conformen un tàndem dins el món cultural de lo més comú en aquesta terra inexistent i deixada de la mà de Déu. Ambdós es refugien en clixés d'una falsa progressia per dur a terme comportaments pseudomafiosos, ja que per si sols, sense el clan, no són absolutament res. Jo, que solament som un aprenent de Falstaff i que m'agrada, sí, ho confesso, li he agafat el gust a dir les coses pel seu nom, i un ja comença a estar fart de tants de mentiders que poblen la nostra vida pública i que únicament es mouen pels interessos individuals i sobretot per omplir-se la butxaca; pren llum de na pintora diu la dita popular, i mentre perdem el temps en discussions vanes i fútils tot se'n va per les bardisses. Perdem el temps en bregues inútils provocades per la quantitat de mentides i de mentiders que ens enrevolten.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris