muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Prou de xenofòbia, pensem

Sr. director: Són moltes les crítiques xenòfobes que he pogut escoltar a molta gent aquests darrers mesos. És un sentiment majoritari la poca gràcia que els fa l'arribada de «cayucos» a les costes de Canàries. Que no els deixin entrar!" diuen. Jo sempre els pregunto: I tu per què creus que arriben ara? Crec que no és pas l'últim crit en aventura de risc dels països africans.

Possiblement els meus crítics populars no s'han adonat que abans això no passava. I és que allà, abans, la gent vivia més o manco bé (dins del que es pot). Més de 700.000 petits «cayucos» sortien a pescar, dins d'unes de les aigües més riques per a la pesca, sols bastava sortir vint minuts amb la barqueta i tornar amb menjar per a la família, i qualque cosa més per a vendre, i canviar per coses que la mar no dóna. Així des de fa molt, molt de temps.

Però un dia arribà Europa. A canvi de quatre euros la UE obligà a firmar varis tractats a Mauritània, el Marroc i altres països. Tractats que donaven llum verda a la massiva arribada de flotes europees de pesca, que sobreexplotaren i consumiren pràcticament tot el peix de la zona (com abans ho feren a aigües europees). Fins i tot vaixells amb arts de pesca prohibida a Europa tenien permís allà.

La conseqüència és clara avui en dia. El peix ja no hi és, o és mínim. Els pescadors ara han de sortir més de 4 hores mar endins, on sovint son arrasats per vaixells més grossos, que no els veuen o no els detecten amb el radar. Per tornar, si tornen, amb la barca buida dia sí i dia també. Sense res per menjar ni res per mercadejar.

No creis que nosaltres si ens trobàssim sense recursos per viure, sense futur, i veient aquestes fantàstiques imatges per la televisió d'un país anomenat Europa, on tothom menja i és feliç, no posaríem rumb cap a costes europees, canàries, on tornar a començar. Jo no ho crec que ho fes perquè valgués la pena, ho faria perquè no tendria més remei. Així que els meus grans crítics populars, igual que he fet jo, mirin d'un poc més enfora, en el temps i en l'espai, per adornar-se que molts dels problemes d'Europa se'ls ha guanyat, i molt. Caldrà vigilar un poquet més els nostres dirigents (i multinacionals crec que també), no?

Josep Ll. López
Santandreu. Inca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris