cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

L'orgull del Govern

Deu ser per fer país, per injectar imatges d'entusiasme i optimisme en el cos social, després de tantes cares llargues i de retrets. Servidor puc entendre la passió per les motos, per la velocitat, el renou, el risc, la contaminació i el malbaratament de l'energia, perquè de passions n'hi ha de tota casta. També puc entendre que un personatge com Jorge Lorenzo desperti l'admiració de milions de persones, sobretot en moments com aquest, quan, tan jove, un al·lot encara, acaba de proclamar-se bicampió del món en moto de 250 cc. Això no s'aconsegueix sense coratge, esforç i disciplina, i, en aquest sentit, se'l pot proposar com a model a seguir per tants i tants de joves que no troben el camí perquè els manca coratge, capacitat d'esforç, concentració i disciplina.

És el context, l'objecte dels triomfs d'aquest jove allò que convindria començar a qüestionar. No gosa fer-ho quasi ningú, perquè hi ha interessos incalculables en joc, a part, insistim-hi, les passions que desperta aquest esport. No podem oblidar, no obstant, que aquests interessos minimitzen qüestions que, per altra banda, els estats i molts de moviments socials s'esforcen a posar en totes les taules de debat. Podríem dir-ne educació per al medi ambient, per a la racionalització del consum energètic, contra la contaminació, per a l'ús responsable de les energies. Les competicions automobilístiques, els ral·lis, les carreres de motos... són aquelarres, la barbàrie de la modernitat, la pervivència en la modernitat dels instints més salvatges. Quan un esport és tan agressiu amb el territori on es practica, contradiu la primera justificació de qualsevol esport, que té a veure amb la salut. D'altra banda, aquests esports del motor, igual que el futbol o el bàsquet, intervenen en la modulació dels somnis, en l'elaboració de models i en els hàbits dels més joves. Que un al·lot vulgui imitar en Messi no presenta cap perill. Tots heu vist, però, com atempten contra la seguretat vial tants imitadors de Fernando Alonso o del mateix Jorge Lorenzo. És clar que els dos campions no en tenen la culpa, però són part imprescindible d'unes pràctiques que, ampliades per les càmeres, magnificades pels mitjans, han assolit una repercussió que les fa immunes a la raó i a la crítica. En fi, que el govern d'Antich cregui que «amb persones com Jorge Lorenzo, ser de les Illes Balears és un orgull», desmenteix qualsevol cabòria que us haguéssiu fet sobre una nova sensibilitat política reveladora d'una manera més humana d'entendre el món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris