muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Per una bandera (I)

Ja fa més d'un segle que la qüestió de les banderes provocà enfrontaments entre els partidaris d'una Espanya unitària i centralista i els defensors del caràcter plurinacional de l'Estat. Mallorca no ha estat aliena en aquesta dinàmica i, el 1906, ja es va produir una important polèmica en la qual una senyera va jugar un paper cabdal. A més, aquest afer dóna llum tant sobre l'existència d'un nacionalisme d'esquerres com de la presència d'un cert anticatalanisme en els rengles de la dreta monàrquica.

En aquella època, els regionalistes mallorquins i en especial els republicans federals, s'entusiasmaren amb la Solidaritat Catalana. Arran d'una provocació militar, aquest moviment va aglutinar bona part de l'espectre polític català, des dels republicans federals als carlins neoforalistes, passant per la Lliga i els nacionalistes d'esquerres. Una vegada més, l'advocat i polític Lluís Martí Ximenis, que aleshores era regidor de l'Ajuntament de Palma, fou la figura clau i destacà pel seu abrandat catalanisme, però s'ha de subratllar que va rebre el suport unànime de la nombrosa minoria republicana a Cort.

El maig del 1906, Martí, va participar amb una senyera mallorquina en les festes i manifestacions que suposaren la consolidació de la Solidaritat Catalana. Pel que sabem aquesta bandera era la que havia proposat Benet Pons i Fàbregues, amb franja morada inclosa. Diverses publicacions de Palma, Barcelona i Madrid es varen fer ressò d'aquesta presència i afirmaren que Martí hi assistia en representació de l'Ajuntament de Palma. Això provocà la indignació dels sectors més conservadors del consistori palmesà, de manera que, en el plenari de dia 23 de maig del 1906, el regidor conservador i radical monàrquic, Enric Sureda Morera, demanà explicacions al batle de Palma, Bernat Calvet Girona, del Partit Liberal. En concret, volia saber si l'Ajuntament havia estat oficialment convidat a les festes de la Solidaritat Catalana, i, en cas afirmatiu, si s'havia concedit la representació a qualque regidor i s'havia enviat la senyera de la ciutat a les esmentades festes.

El batle expressà la seva sorpresa, tant pel que feia a la suposada delegació de l'Ajuntament, com per la presència de la senyera i explicà que, en assabentar-se de la qüestió mitjançant la premsa, va demanar al governador civil de Balears que enviàs el següent telegrama al Ministeri de la Governació, al governador de Barcelona i al batle de la ciutat comtal: «Ayuntamiento de mi presidencia no ha acordado adherirse á la fiesta de Solidaridad Catalana y en su consecuencia no ha enviado persona alguna que lo representara, ni senyera».

Així i tot, el regidor Sureda encara no es va donar per satisfet i va proposar que l'Ajuntament declaràs que no havia enviat ningú a les festes de la Solidaritat Catalana, i que no havia tramès cap bandera, ja que la ciutat encara no havia confeccionat la seva bandera oficial. A més, es telegrafiaria a l'Ajuntament de Barcelona perquè demanés una rectificació a la premsa.

El regidor i destacat dirigent republicà Francesc Garcia Orell s'oposà a la petició d'Enric Sureda, ja que considerava que era millor esperar les explicacions que podria donar Lluís Martí. Aquest, encara no havia tornat a Mallorca, i, sempre segons Garcia Orell, segurament «nadie se ha abrogrado la representación del Ayuntamiento de Palma en el sentido absoluto que indica el Sr. Sureda». Però Sureda insistí i afirmà tenir constància que dos senyors s'havien atorgat la representació de l'Ajuntament i havien dipositat una senyera a l'Ajuntament de Barcelona.

A continuació, es va votar la proposició de Sureda, amb el resultat de 15 vots a favor, tots els regidors monàrquics presents, i deu en contra, els republicans Josep Fuset, Miquel Trian, Joan Alorda, Bernat Obrador, Jaume Rosselló, Antoni Ramis, Guillem Serra, Ferran Pou Moreno, Joan Alemany i Francesc Garcia Orell. El triomf de la proposta que rebutjava la Solidaritat Catalana constitueix una fita important, encara que no fou la primera, en el modern anticatalanisme de la dreta mallorquina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris