nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Banderes

No sé qui va dir que el patriotisme és l'últim reducte dels ignorants. Jo diria també dels polítics. L'enfocament bàsicament nacionalista en política pot arribar a cansar, i molt; especialment si rep una solemnitat innecesària en comparació amb altres temes més urgents, tal com he apreciat en el vídeo semiinstitucional del senyor Mariano Rajoy. Se m'acudeixen moltíssimes idees perquè un polític de la importància del senyor Rajoy faci una al·locució pública de caire tan «regi» i trascendental: · Encoratjar les dones víctimes de la violència de gènere a rebel·lar-se contra la seva situació. · Demanar als conductors prudència a la carretera, amb desenes de morts cada any. · Exigir tolerància cap els immigrants i condemna del racisme. · Sol·licitar una major concienciació vers la droga, l'alcohol, el tabac i les substàncies que provoquen tanta destrucció moral i humana. · Presentar-nos idees per a la millora del nivell de vida dels ciutadans: vivenda, IRPF, seguretat, pensions, pobresa, immigració, sanitat... · Qualsevol missatge basat en la tolerància, solidaritat, humanitat, reflexió...
Però el senyor Rajoy ens va parlar d'un tema molt més «important»: celebrar la Hispanitat. Quan un polític basa el seu discurs en la pàtria, vol dir que hi ha poc contingut real. No vol fonamentar-se en raons ni arguments, sinó en emocions viscerals i sentiments difícilment analitzables. Desfressa la seva manca d'idees amb el patriotisme, una cosa tan etèria i opinable com demanar carn o peix per dinar. I a sobre ho vol envasar en un ideologia única i pètria (a part d'acartronada), donant-li categoria de dogma de fe: això és posar-li portes al mar. Em sembla una manera penosa de constatar absència d'idees concretes, apel·lar a conceptes vells i maniqueus per mobilitzar els convençuts, i manipular als més ignorants i desvalguts amb proclames populistes. Quina manera de quedar en evidència.

A sobre, és insoportable aquest llenguatge basat en «evidències» i el «sentit comú», que menysté indirectament els que no pensen igual, i nega qualsevol possibilitat de debat i matisació. Dir «...por razones que todo el mundo conoce...» sense dir quines és un insult a la intel·ligència de la gent. Parlar de «...todos nosotros...» m'ofèn, per ficar-m'hi dins el seu sac. Plantejar que «...sé que todos están orgullosos de ser españoles...» provoca pel seu reduccionisme, sabent que n'hi ha que no pensen així. I així amb molts altres detalls. En resum: un discurs simplista, sense cap idea concreta, subtilment crispador i excloent. Causa tristesa veure com el pensament de la dreta ha desaparegut, convertint el seu discurs en una barreja de crispació, vísceres, frontisme, demagògia, populisme i tribalització nacionalista. Ja no hi ha debat polític; no formalment, però li manca contingut. Gràcies a dirigents com en Rajoy. Quina pobresa de dreta espanyola.

Aquell dia vaig trobar cinc banderes espanyoles penjades per ciutat. Segur que n'hi havia més, però ni que fossin cinquanta demostrarien res més que la ciutadania està avorrida d'un tema repetit fins a la sacietat que no resol els seus problemes quotidians. Per això calia fer una comunicació semiinstitucional? Tal vegada col·lectius com els pensionistes, aturats, hipotecats, malalts, pobres... el creurien i portarien una bandera espanyola, entenent que sentir-se espanyol milloraria les seves vides? Per la bandera es preocupa vostè, senyor Rajoy?

Manel García. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris